"Me gusta el retrato que Febrés ofrece de sí mismo cuando se presenta como un profesional del epriodismo que vive modestamente y se postula sin problemas como negro, un negro libre) pero que exibe gusto, preparación y cultura. Desde esa posición escribe textos de categoría, traza evocaciones soberbias. A pesar de su imagen a lo Mastroiani se ve, sin falsa modestia, como un perdedor. A partir de una opinión realista de la condición humana, traza una teoría en favor de la mediocridad y en contra del culto al triunfo y la opulencia. Ya sé: Febrés publica muchos libros. Pero éste tiene algo especial que lo sitúa muy por encima de anteriores entregas, en la sensa de un Joan de Sagarra, de un Néstor Luján y de un Espinàs".

(Julià Guillamon: La Vanguardia. Cultura/s, 2 de maig de 2007)
 

* * *
 

"Fa de mal dir si Febrés és un periodista amb sensibilitat d'escriptor o un escriptor amb sensibilitat de periodista. Documentat, culte, treballador, tenaç i prolífic, Febrés té la capacitat d'esprémer les seves passions fins a encomanar-les en diversos llibres: dels viatges a l’havanera passant pels menuts i el tango. Del reportatge a la biografia, cronista que evita la ficció, Febrés viu per escriure sobre allò que el fa vibrar. 'Això dóna per a un llibre?', li pregunten de vegades. Amb un exemple per resposta, Febrés ho demostrarà un dia amb un llibre elegíac sobre lrs tàperes".

(Xevi Planas: Presència, 6 de novembre de 2009)
 

* * *
 

"Però malgrat tot se segueix fent bon periodisme literari, de debat, encara que sovint quedi tapat. El cas de Xavier Febrés n'és un bon exemple. Acaba de reunir en un volum –Alguns rastres marcats a la neu (La Magrana)– peces breus dels temes més diversos".

(Ignasi Aragay: Avui, 8 de març de 2007)
 

* * *
 

"Descartada la novel.la, ¿encara té sentit el dietari enquadernat en un volum, al costat de la columna periodística o el bloc a internet? Febrés opina que sí: 'No crec que hi hagi gaires blocs en què l’autor hagi rellegit i refet dotzenes de vegades el text'. Ni tampoc columnes diàries, encara que segons Febrés, 'el periodisme literari hauria de seguir jugant el brillantíssim paper que sempre ha jugat al costat del periodisme del dia a dia'".

(Ernest Alós: El Periódico, 4 de febrer de 2007)