L'hora quieta és el títol originari de la novel·la que es convertiria en El monestir de l'amor secret (guardonada com a Finalista del Premi Sant Jordi 2007) i que Proa va publicar el 2008. El llibre que teniu a les mans, però, és la versió íntegra, la que l'autora va concebre en un principi, i que mai no va veure la llum perquè l'editorial li va fer reduir l'extensió abans de presentar-la al premi.

Aquesta obra ens condueix a l'interior del monestir històric de Sant Llorenç del Munt, a Osona, on dos frares cultes, Galzeran de Monsingle i Berenguer de Vallclara, estableixen una sentida i proscrita relació amorosa. Assistim a la lluita contra les seves pròpies consciències, entrenades per al celibat, alhora que en el món exterior els fets també són convulsos.

L'acció comença l'any 1378, un dels més agitats del segle XIV, amb l'esclat del Cisma d'Occident. Més endavant, l'atac criminal a la fortalesa de Monsingle, un rebrot devastador de la Pesta Negra i les intrigues dins del mateix monestir tenen diverses conseqüències, totes irreversibles, per als dos protagonistes.

(Sinopsi)

* * *

Aquesta obra que vaig acabar a Vilanova de Sau l'any 2003 es titulava L'hora quieta, però quan va sortir publicada, tothom la va conèixer com El monestir de l'amor secret (Proa, 2008). Un títol que la periodista de Time out Barcelona, Gemma Casamajó, va qualificar de desafortunat i carrincló (vegeu el seu comentari). Amb tot, va ser com L'hora quieta que va quedar finalista del Premi Sant Jordi 2007. I amb aquest mateix títol havia estat lliurada, a través del gran amic Ignasi Pujades, a l'editorial que va acabar publicant-la.

Però Isidor Cònsul, qui aleshores era l'editor de Proa, em va fer dos suggeriments: primer, que la presentés al Sant Jordi "perquè té qualitat suficient per guanyar-lo"; segon, que, per una qüestió comercial, en reduís l'extensió, per si la novel·la resultava premiada i sortia al carrer, com així va ser. Per tant, vaig optar per reescriure-la, sencera, de nou.

Avui teniu a les mans L'hora quieta originària, la que em va sortir de l'ànima quan vivia en una casa aïllada i molt emboscada de Vilanova de Sau, la meva pàtria emocional. Allà (Mas La Casota) es van gestar totes les versions de L'hora quieta, que ja no recordo si van ser quatre o cinc, abans de donar-la per bona. I és de justícia dir aquí que L'hora quieta originària, sense talls, va ser publicada en suport digital i de descàrrega gratuïta al diari Nació Digital el mateix any 2003.

Pel que fa al contingut, val la pena ressaltar que les primeres línies són pràcticament idèntiques a les de la novel·la El monestir de l'amor secret. Però quan hom s'endinsa en la segona pàgina, ja entra en el que li fa la sensació que és una obra nova. Les lectores i els lectors atents ja sabran veure-hi la diferència. Parlant, doncs, del gruix de l'obra, cal remarcar que constitueix un autèntic descobriment de personatges, trames, intrigues i escenes a dins i a fora del monestir històric de Sant Llorenç del Munt (Osona), que a la novel·la El monestir de l'amor secret no apareixen.

Bé. Vull explicar a continuació per què ens vam decidir a publicar, pel nostre compte i risc, L'hora quieta original. Es va donar el cas que després d'haver aparegut El Càstig (2017), novel·la cronològicament anterior a El monestir de l'amor secret, hi va haver moltes persones que van manifestar el desig de llegir-ne la continuació natural, malgrat que El Càstig és una obra completa en ella mateixa. Arribats a aquest punt, vaig posar-me en contacte amb Proa per mirar de saber quants exemplars quedaven d'El monestir de l'amor secret. La resposta va ser que molt pocs, i que no els era possible fer-ne una tercera edició. Amablement, però, em van oferir una sortida: retornar-me els drets d'autora. La solució, clar, passava per publicar-la personalment, amb l'ajuda imprescindible dels meus eterns mecenes, els gestors culturals Lluís Vilalta Vivet i Dolors Marsal Escós. Mai tindré prou paraules per agrair-los el gest, l'esforç i la feinada que els ha comportat aquest projecte, publicat amb el segell Principat Edicions.

Aquí teniu, doncs, L'hora quieta, la que en diríem "la versió de l'autora". Perquè l'altra, El monestir de l'amor secret, mutilada i amb un títol que potser ha allunyat a més d'un lector o lectora, era, en el fons, "la versió de l'editorial".

M. Dolors Farrés, gener de 2018