El dia i la nit.
Quantes raons té el primogènit del comte Flor per odiar el seu germà bastard?
No n’hi ha prou que Florià sigui plantós, agradable i un magnífic escriptor, i Severià, en canvi, sigui lleig, intractable i incapaç de crear una obra d’art?
Pot l’odi fer que un home mati el seu germà?
Si el seu pare prefereix el bastard fins i tot per heretar el títol de comte; si ell aconsegueix robar-li les dones més boniques i tractar-les com esclaves; si triomfa a la França de la Revolució Francesa i entra a formar part de la Cambra dels Lords a Gran Bretanya; si l’afavoreix Azhar, la més sensual de les criatures, i també Amédée, l’amic més fidel; si és menys intel·ligent que ell, menys capaç d’enriquir-se, però més estimat i més idolatrat, fins i tot per la seva pròpia esposa, Jeanne-Thérèse...
No són això prou raons per matar el seu germà?
Cal no oblidar que tot allò que té Florià és seu per raó del seu naixement...
Tot, fins i tot la vida.