Vora l'espona, la muller iracunda curà les nafres sagnants del ferit sense una recriminació ni un sospir de queixa. Diria's que en el fons agraeix al destí aquella avinentesa de fer-se indispensable, d'adquirir rotundament tota la raó, de dominar aquell home al que tan estima. Un silenci tràgic, espectral, ambientava l'espaiosa cambra imperi, on es respirava un perdó dens, agut; que no se sabia si provenia d'un odi intens o d'una gran amor que il·luminava intermitentment les faccions d'aquella pobra vella de trenta-cinc anys. L'actitud deferent del fill, dret als peus del llit, que el mateix podia significar compassió que repte, el sigilós entrar de l'oncle Climentet, amb el rostre sever, emergint damunt el coll encartronat; la xafogor de la canícula, la remor sorda de la xafarderia i el tripijoc dels escrivents, el jutge, els agutzils i els metges enviats pel tribunal, exasperaven la irratibilitat d'un pacient que mai no havia conegut la paciència. Avesat a manar, a gesticular, a exigir, a amenaçar, a tenir raó o fer-la prevaler, la quietud, el complot del perdó, les sol·licituds mansuetes, li semblaven insuportables. Coneixia prou que, un cop passat el perill, caldria discutir, defensar-se, davant un doble tribunal, el públic i el familiar. Aquella societat que li havia atorgat a catorze anys la irònica prerrogativa de marit, enganyant les joies de l'adolescència i els plaers de la joventut, ara, tot just arribat a la maduresa, l'engarjolaria, li privaria la llibertat de moure's i de respirar, l'exercici dels drets de ciutadà, i el desposseiria de les atribucions de cap de casa. [...]

La imatge de la Francisca, roja, encesa; radiant de furor, amb el ganivet ensagnat, rabejant-se sàdicament en el seu cos que agullonava el desig, li ocasionava encara freqüents sobresalts, sotraguejant-li els nervis si es dexava gronxar per la son i la calor. Sentia els amics, de la cambra estant, que acudien i havien de tornar-se'n sense veure'l, refusats per aquell insuportable oncle Climent, i no podia dir res, comprenent que era una ordre superior del Tribunal la que tots obeïen."

Del llibre Climent. Barcelona: Llibreria Catalònia, 1933)