Núria Esponellà (Celrà, Gironès, 1959) és filòloga i professora. Inicia la seva trajectòria literària en la poesia. És autora de novel·les com Gran Cafè (1998), Un moment a la vida (1999), El mateix vell amor (2000, Premi Ciutat de Badalona), la novel·la basada en la sèrie televisiva Temps de silenci (2002), Sunitha (2003), una novel·la testimonial sobre l'experiència de l'apadrinament a l'Índia, La Travessia (2005), Una dona d'aigua (2013) i La filla de la neu (2016).

Ha guanyat diversos premis literaris entre els quals destaquen el Premi Bonmatí de periodisme, el Premi Columna per la novel·la La Travessia i el Premi de novel·la històrica Néstor Luján (2009). El 2012 queda finalista del Premi Prudenci Bertrana amb l'obra Una dona d'aigua.

Per la seva obra poètica ha rebut el Premi Ciutat d'Olot (1986), el Premi Mercè Bayona atorgat al poemari Un vent, una mar (1994), el Premi Goleta i Bergantí per La mirada de la gavina (2001), prologat per Miquel Martí i Pol, i el Premi Prudenci Bertrana per la novel·la Ànima de tramuntana (2020).

L'autora col·labora habitualment als mitjans de comunicació.

És sòcia de l'Associació d'Escriptors en Llengua Catalana.



Pàgina elaborada per Bea Fernández per a l'AELC.
Documentació i fotografies: Arxiu personal de l'autora.