Núria Esponellà Puiggermanal (Celrà, Gironès, 1959). Actualment viu a l'Alt Empordà. És llicenciada en filologia catalana i professora d'ensenyament primari i secundari.

Actualment la seva feina gira entorn de l'escriptura, però continua molt vinculada al món pedagògic; això li permet moure's per ambients diversos, col·laborar amb entitats educatives, associacions culturals i mitjans de comunicació. Imparteix tallers d'escriptura per a joves i adults.

La vocació per l'escriptura se li va despertar en l'adolescència. Inicia la seva trajectòria literària en la poesia i, anys més tard, escriu una primera novel·la, Gran Cafè.

Núria Esponellà s'interessa pels temes referits als conflictes vitals humans, els sentiments contradictoris i la possibilitat de donar plenitud a les situacions crítiques de la vida.

És col·laboradora habitual de premsa i ràdio. Ha treballat com a articulista a La Vanguardia, escriu per El Punt diari i altres publicacions (Hora Nova). Ha col·laborat amb Catalunya Ràdio i actualment té una secció d'escriptura a RAC 1 (Al "Tot és possible" d'Elisenda Camps).

Ha viatjat per nombrosos països i, repetidament, a Cuba i al nord d'Àfrica, on es va inspirar per escriure la novel·la La Travessia. També ha viscut a l'Índia, experiència de la qual va néixer una crònica novel·lada sobre la Fundació Vicenç Ferrer, Sunitha.

El 2002 va novel·lar la sèrie televisiva Temps de silenci.

Entre els reconeixements que ha merescut la seva obra literària cal comptar el Premi Ciutat de Badalona del 2000 per la novel·la El mateix vell amor, el Premi Columna del 2005 per La Travessia i el Premi Néstor Luján de novel·la històrica del 2009 amb Rere els murs. En poesia ha estat premiada amb el Premi Mercè Bayona per Un vent, una mar i el premi Goleta i Bergantí pel poemari La mirada de la gavina. El 2004 va rebre el Premi de periodisme Bonmatí.

Amb la novel·la Una dona d'aigua queda finalista al Premi Prudenci Bertrana 2012. El 2016 publica la novel·la La filla de la neu.