A través de les visions i records d'Ahmed Xubudi, un alfaquí morisc que ha aconseguit fugir del seu poble i escapar de l'expulsió decretada per Felip III, el lector de L'últim muetzí té l'oportunitat de resseguir, sobre un fris històric que va des de l'entrada de Jaume I a València (o a Balansiya) fins als moments en què es materialitza l'expulsió, els avatars de la població autòctona de Xarq al-Andalus.

La recreació d'uns anys decisius en la configuració de l'actual País Valencià ens permet conèixer una sèrie de personatges, històrics els uns, ficticis els altres, com ara l'alfaquí Ahmed, símbol de la resistència morisca davant el fonamentalisme cristià; o com Valèria, la conversa, mescla de romanticisme i esperit pragmàtic; o l'esquerpa baronessa viuda; o mossèn Joan, víctima i botxí alhora en una situació mai no imaginada; o el baró Felip Albert, fugint cap endavant en un món i una societat crepusculars...

Afanys, passions, esperances, crueltat, somnis, solidaritat, bateguen entre els habitants de Manzal, condicionen les seues actuacions i determinen les seues vides sobre un fris històric d'uns anys violents i irrepetibles.

(Sinopsi)