Tot el que passa, el que ens passa, està prèviament escrit i ben escrit i no ens hi podem escapolir. Les coses vénen com vénen –quan vénen– i és signe de saviesa acceptar-les. Açò està dit, escrit i admès en totes les latituds i civilitzacions des que el món és món. Ho trobem en totes les èpoques i en totes les races, classes i individus.

Termes i expressions? Les que vulgueu: el Destí, el sino, el fatum, la negra, l'Inshal·là dels àrabs... No, no, l'Inshal·là no! Tenen altra parauleta més exacta encara, crec que kishmet o cosa semblant. I després tenim el karma indostànic, pre-ari, diuen. No cal continuar. Vull dir que tots anem pel carril que tenim assenyalat. No poses eixa cara, Serafí. Som com el tren, presoners de la via.

(Fragment inicial de L'estel capgirat)