Futbol, anys 40. Els jugadors no porten dorsals i els pals de les porteries són quadrats. No es poden fer canvis i els àrbitres, amb seriosa jaqueta negra cordada, desconeixen les targetes. Els terrenys de joc, sovint cosins germans dels camps de creïlles, es diuen Las Corts, Chamartín, Buenavista, Casa Rabia o Torrero. Una final de copa es pot jugar a Vallecas i abans de començar l'arbitre llençarà els "gritos de rigor, contestados con entusiasmo por jugadores y público"…

En aquest contexte, a l'inici de la dècada, irromp un davanter centre de 24 anys anomenat Martínez Català. Marca gols de tots els colors: "de formidable testarazo" com fa Zarra; de xilena com llavors no fa quasi ningú perquè Hugo Sánchez encara és lluny en el temps; en "jugada de seda", retallant contraris en un pam de terreny, avançant-se als futurs Manu Sarabia o Eulogio Gárate; amb oportunisme i rateria inesperades, preludi de Gerd Müller… No té cap especialitat, ho fa tot, i tot bé. Apunta a jugador complet i gran figura. Vé de bisar a la postguerra la mili republicana que havia fet en ple conflicte, i potser per això no es despentina en jugar (i guanyar) la Copa de la República (1937) amb el Llevant i la del Generalísimo (1940) amb l'Espanyol…

No segueix els patrons de comportament habituals: deixa penjat el Madrid per fitxar per un Saragossa que milita en Segona; opta per un Llevant que juga en Tercera enlloc d'un València que arrasa en la Lliga; amb 33 anys torna a Primera i està a punt de salvar del descens l'Alcoià perquè hi juga cinc partits i marca cinc gols tots els quals representen punts; una greu lesió de menisc de la que es resisteix a operar-se el trau de la primera línia però mai li falten equips on jugar…

En un temps d'oblit ràpid del temps passat, el material de documentació reunit per Vicent Martínez Riera, fill del crack, i la ploma del novel·lista Rafael Escobar han fet possible un llibre que trenca els esquemes de la pura biografia, perquè la vida de Martínez Català, sense arribar a novel·lesca tingué poc de tediosa.

Un temps i una època hi han quedat recreats.

(Sinopsi)