ESCENA 2

El mateix dia. Mitja tarda.
Durant l'escena s'anirà fent fosc, en part perquè es fa de nit i també a causa de la tempesta.
Sala.

[L'ULISSES està treballant. Escriu en el PC, consulta un diccionari, unes notes manuscrites, etc.
A l'equip de música hi ha posat un CD —pot ser «Pinni Della Via Appia», («Pini Di Roma», de Respighi)—; la música sona fluixa.
Se sent un tro.
L'ULISSES s'aixeca i mira per la finestra. Telefona.]

ULISSES

(Deixa el missatge a la bústia de veu.) Óscar, si encara ets a casa, no vinguis. Està tronant; hi haurà tempesta. Millor que ho deixem per un altre dia. Ja tornaré a telefonar-te.

[L'ULISSES torna a treballar.
Se sent el soroll d'una moto de poca cilindrada que s'apropa.
L'ULISSES obre la porta.]

ULISSES

(Des de la porta.) Óscar?

[La moto s'atura.]

ÓSCAR

(Off.) Pensava que no arribava mai.

[Arriba l'ÒSCAR. Encaixa amb l'ULISSES.]

ULISSES

T'havia deixat un missatge per avisar-te que no vinguessis. Amb aquest temps / no és aconsellable...
[L'ULISSES i l'ÒSCAR entren dins la borda.]

ÓSCAR

Tenia ganes de veure't. Quan al matí m'has dit que vingués... No m'ho podia creure! Deus estar tan enfeinat... No estava segur que em telefonessis.

[L'ÒSCAR treu el mòbil d'una butxaca.]

ÓSCAR

(Continua.) Dius que m'has deixat un missatge?

ULISSES

El camí és difícil i / quan plou...

ÓSCAR

(Pel mòbil.) El duia apagat. No he rebut el teu avís. Des que t'he telefonat aquest matí que no l'he tornat a fer servir.

(De l'obra J.R.S., de dotze anys. Barcelona: Columna Romea, 2003, p. 25-26)

* * *

ESCENA 4

Un parell d'hores més tard. Matinada.
La casa és a les fosques.
[A la llum d'un llamp es veu I'ÒSCAR al sofà i I'ULISSES al
seu llit.
De nou, a les fosques.
Un llamp.
L'ÒSCAR —en calçotets— és ara a la porta —oberta— del
dormitori de I'ULISSES.
Un tro.
L'ÒSCAR ja no és el noi segur d'ell mateix que era a les escenes precedents, ara és una criatura espantada, tot i que no vol que se li noti.]

ÓSCAR

Puc venir a dormir amb tu?
[L'ULISSES dorm.
L'ÒSCAR, sense entrar-hi, tusta a la porta.]

ÓSCAR

Ulisses, puc venir a dormir amb tu?

ULISSES

(Es desperta sobtat. S'incorpora —duu pijama.) Què? Què
passa?

ÒSCAR

Em deixes dormir amb tu?

[L'ULISSES encén una llanterna; enfoca l'ÒSCAR.]

ULISSES

(Dubta.) No sé si...

ÒSCAR

No vull estar sol. Deixa'm dormir amb tu.

ULISSES

(Nega amb el cap, però diu:) Vine.
[L'ULISSES es retira a un extrem del llit.
L'ÒSCAR va al llit.]

ÒSCAR

No m'agraden les tempestes, saps?
[L'ÒSCAR es fica al llit.
Pausa.]

ULISSES

Estàs ja més tranquil?

ÒSCAR

Sí.
[L'ULISSES passa la mà pel cap de l'ÒSCAR; és un gest afectuós. L'ÒSCAR li reté la mà un moment.]

ÒSCAR

(Continua.) Estic bé.

ULISSES

Bona nit.

ÒSCAR

Bona nit.
[L'ULISSES apaga la llanterna.
Llamp. Tro.]

Fosc

(De l'obra J.R.S., de dotze anys. Barcelona: Columna Romea, 2003, p. 55-57)