El professor Anselm Vendrell va mirar de fit a fit el seu interlocutor i, amb una mica de sornegueria, el va censurar.
—Aquestes coses no són pas pròpies d'aquests temps, a la porta quasi del segle XXI. Vostè em parla de llegendes i supersticions que tenen més de quatre-cents anys. Vivim en una societat dominada per la tecnologia i no pas per monstres fantàstics amb cap d'ós, braços de simi i cua de peix. Això ja ni serveix per fer por als infants.
L'Anselm Vendrell es va aixecar amb certa dificultat de la butaca. Amb setanta-set anys conservava les facultats mentals en perfectes condicions. Altra cosa eren les físiques. Caminava encorbat i arrossegant els peus. Es va dirigir cap a la biblioteca. Va escorcollar entre els llibres fins que va trobar el que volia i llegí el títol.
—«De monstres et prodiges». Es va publicar originalment a París, l'any 1575. El seu autor va ser un cirurgià anomenat Ambroise Paré, metge de la cort francesa. Va servir a quatre reis consecutius de la dinastia dels Valois: Enric II, Francesc II, Carles IX i Enric III. Malgrat la protecció reial, va patir les ires de l'Acadèmia de Medicina per haver publicat aquest llibre.
En Vendrell va tornar a seure, es va posar les ulleres de vidres gruixuts i va llegir el començament de «De monstres et prodiges».
—«Les causes dels monstres són diverses. La primera és la glòria de Déu. La segona és la seva còlera. La tercera, la quantitat excessiva de semen. La quarta, la seva insuficient quantitat. La cinquena, la imaginació. La sisena, l'estretor o la mida de la matriu, massa petita. La setena, la manera inadequada com la mare, portant el fetus dins, s'ha assegut, amb les cames creuades o prement el ventre. La vuitena, per caigudes o cops contra la panxa, durant la gestació. La novena, per malalties hereditàries o casuals. La desena, per la podridura del semen. L'onzena, per barreja de sèmens. La dotzena, per enganys de captaires itinerants. I la tretzena, per obra dels dimonis».

(Fragment inicial del llibre Abaddon, l'àngel de l'abisme. Eivissa: Res Publica, 2001, p. 7)