Sergi Durbà Cardo naix a Sagunt el 4 de febrer de 1979, d’arrels populars i procedent d’una família dedicada, tradicionalment, a l’agricultura. Amb una infantesa i una adolescència que discorren en la capital del Camp de Morvedre, les seues vivències es nodreixen, des de ben menut, amb aspectes com ara la quotidianitat, els costums i l’autenticitat encara latent dels carrers que trepitja i estima, sempre a cavall del seu poble i el poble de son pare, Puçol, a l’Horta. Anys més tard, ja ben entrat en l’edat adulta, es trasllada a viure a Alzira, capital de la comarca de la Ribera Alta.

L’any 1997 comença la carrera universitària de Filologia Catalana. Entretant, fa de redactor a la delegació comarcal del diari Las Provincias i col·labora en diferents mitjans d’àmbit local amb columnes i articles d’opinió. L’any 2004 comença a treballar de professor d'educació secundària i batxillerat, activitat que manté a l'actualitat. La curiositat pel seu context més immediat i per la literatura, en general, l’empenta a crear l’any 2008 un blog anomenat Costumari Durbà, en què reflexiona sobre aspectes de la cultura popular valenciana excessivament afectats pel progrés i la globalització imperants. És fruit d’aquest espai de creació personal que agafen forma gran part de les obres que publicarà en els anys posteriors i que combinaran diferents estils i gèneres, des de textos d’àmbit periodístic fins a textos estrictament literaris, des d’antologies fins a novel·les i assajos divulgatius, tot passant pel seu gènere més reeixit: el dietari. 

La seua trajectòria literària s’inicia l’any 2012 amb la publicació d’una novel·la inspirada en el món de l’ensenyament: Camins al sud. A aquesta obra, li segueix el seu primer conjunt de textos pròpiament assagístics aixoplugats sota el títol Costumari de records, de l’any 2015. Simultàniament, la seua passió pel joc de pilota valenciana i el seu escenari més emblemàtic, el trinquet, li permet endinsar-se de ple en un món tradicional i fortament desvinculat dels esports de masses i el supremacisme lingüístic i cultural. Aquesta circumstància el converteix, alhora, en col·laborador habitual del diari digital Pilotaviu i, a més, li permet bastir i publicar l’obra Colp a colp, glosses sobre pilota valenciana, l’any 2019, en essència una antologia d’expressions i frases fetes genuïnes que han ultrapassat la frontera del joc i s’han inserit de ple en la parla comuna dels valencians. També inspirada en el món de la pilota valenciana i, més concretament, en la figura del pilotaire el Genovés, és la seua contribució com a coautor en el còmic Paco Cabanes "el Genovés", l’heroi esportiu dels valencians.

El seu camí literari pren un impuls l’any 2020 amb la publicació de l’opuscle Les nostres festes, editat per la Generalitat Valenciana amb motiu de la celebració del 9 d’octubre. I, seguidament, guanya el Premi Benvingut Oliver de Narrativa Vila de Catarroja amb la novel·la Amanda. Un any més tard, durant el 2021, s’adjudica el Premi de Narrativa Vila d’Almassora amb el dietari El cant de les granotes, una obra cabdal per a entendre el procés de despoblació i abandonament de les zones rurals i, en conjunt, un recorregut romàntic i vivencial per la coneguda, en termes literaris, com a Regió muntanyenca celtibèrica o Lapònia del sud.