MÁS ALLÁ DE LOS ÁLAMOS
A Maria Mercè Marçal

I

Ebrios de un tiempo sin prisa,
el deseo decía palabras que rozaban
la desnudez de los sexos.

Murmuraban los labios
la impaciencia que dormita
en el corazón de los ojos.

Perduraba en los cuerpos
una lluvia de luz
que ungía nuestra piel
junto a las viñas.

Arde el azul
más allá de los álamos.


II

Álamos azules inundan el aire de hojas,
la sombra gris del día que termina recorre unas voces,
la silueta lejana del mar se transforma en una ola imprecisa,
yace la piel sobre un cielo que detiene los colores
y libera las formas de su gesto cotidiano.

Ojos cansados ofrecen un sueño
a unas manos que recuerdan.
(Traducció de José Ramón Trujillo)


MÉS ENLLÀ DELS POLLANCRES
A Maria Mercè Marçal

I

Embriacs d'aquest temps sense pressa,
el desig deia mots que fregaven
la nuesa dels sexes.

Murmuraven els llavis
la frisança que dorm
dins els ulls.

Perdurava en els cossos
una pluja de llum
que ens untava la pell
a tocar de les vinyes.

Crema el blau
més enllà dels pollancres.


II

Blaus pollancres omplen l'aire de fulles,
l'ombra grisa del dia ja clos ressegueix unes veus,
la silueta llunyana del mar es transforma en una ona imprecisa,
jeu la pell sobre un cel que alenteix els colors
i allibera les formes del seu gest quotidià.

Ulls cansants ofereixen un somni
a unes mans que recorden.

(Del llibre La tierra y el sueño. La terra i el somni. Antologia 1984-2000. Barcelona: SIAL, 2000)