9

Vingueren cavalls
amb ulls de maragda.
Un anell verd viu
sorprengué la nit.
La mort
fornida de sella
i agafat a la crina
l'amor


no caiguis

la cua suau
com fils de seda.

El bosc nocturn
oculta el trepig
angoixant
el clac clac
les petjades
i els renills
salvatges.

(Del llibre Paisatge amb hivern. Barcelona: Edicions del Mall,1986, p.25)

***

I

sóc com el tro
gemegós que braola en la vall
foll de terror
jo sóc la vall

com el rampí
cec entre pedres
que ensopega amb el terròs

sóc la foradada
vertiginosa que escup
aigua en un salt magnífic

jo sóc el salt

no sóc res més:
una carolina molla
que aguanta la pluja
tristament

(Del llibre El volcà. Barcelona: Edicions 62, 1991, p.37)

***

aquesta és la nit que les llunes es giren
i mostren terrorífics xucladors
boques badades sense llavis
aquesta és la nit dels rius sagnants
de llargues ombres, de focs apagats
és la nit de carbons, d'espills
sense imatge
una nit sola, espessa
que lentament es podreix

(Del llibre El volcà. Barcelona: Edicions 62, 1991, p.48)

***

(15)

l'entrada de casa és
un prodigi de focs de sant joan
les flames esvalotades brases
amargants
i els papallons de la nit
morent translúcids en el fum
els meus cabells elèctrics
el meu cos crepitant
com un arbre
negres homes atien la fúria

i jo que no puc passar
la son -el llit tan lluny-
que em fa caure a la calenta
abraçada

(De "Poemes esparsos i esbossos" dins El volcà. Barcelona: Edicions 62, 1991, p.81)