Anna Dodas i Noguer neix a Folgueroles (Osona) el dos de novembre de 1962 a la mateixa casa on havia nascut, accidentalment, Jacint Verdaguer. És la més petita de sis germans d'una família de picapedrers i mestres. Inicia els primers anys dels estudis de primària al seu poble natal i els continua a Vic on més tard fa el batxillerat a l'Institut Jaume Callís. El 1980 comença la carrera de Filologia Catalana a la Universitat de Barcelona on es llicencia amb una tesina sobre l'obra Mites de Jordi Sarsanedas. Paral·lelament va al Conservatori Superior de Música de Barcelona on continua els estudis de guitarra que havia començat a l'Escola de Música de Vic. Aviat realitza concerts com a solista a diversos pobles i ciutats de Catalunya i eventualment també acompanya el grup de Camerata de Cançó Tradicional. La música i la literatura són dues constants essencials de la seva vida.

Des de ben petita participa en concursos literaris de la seva comarca. El 1976 guanya el primer premi literari amb el conte David i el paraigües meravellós. Més endavant obté un accèssit al concurs que promou l'Ajuntament de Calldetenes i participa a diversos concursos literaris de narrativa curta de Girona i Lleida. El 1981, amb la narració Capvespres de foc i de grana, guanya el premi Primavera de Vic que és editat l'any següent per la revista AUSA, on publica també alguns assaigs sobre l'obra de Jacint Verdaguer i Mercè Rodoreda. Al cap de deu anys, a la mateixa revista, hi apareixen les narracions que havien d'integrar l'obra Les ciutats. Col·labora a la revista literària Clot amb treballs de recensió bibliogràfica i de creació pròpia. El 1982 hi publica la narració La deessa de les flors. Anna Dodas té una part de l'obra narrativa inèdita com Suite i Esbossos per a un rèquiem que prefiguren l'inici d'una novel·la. La seva narrativa conté elements màgics i surrealistes que l'acosten a la literatura avantguardista.

El 1984 forma part del jurat dels premis literaris Antoni Pous de Vic i redacta els dos fascicles sobre la narrativa modernista de la Història de la literatura catalana editada per Orbis i Ed. 62. També col·labora com a correctora en aquesta darrera editorial.

Amb un poemari escrit a Folgueroles entre el gener i l'agost de 1985, Paisatge amb hivern, aconsegueix el premi Amadeu Oller de poesia l'any 1986 que Edicions El Mall publica amb algunes composicions musicals de Josep Baucells.

El mes d'agost d'aquest mateix any, amb una amiga, realitza un viatge de vacances cap a l'Alguer (Sardenya) i són assassinades prop de Montpeller. Abans havia deixat acabat i a punt de publicar la seva segona obra poètica El volcà editada pòstumament el 1991 amb una reedició de Paisatge amb hivern i diversos esbossos i poemes esparsos. La imatge del volcà li serveix per unir els temes de la mort i l'amor en uns versos deutors, en part, de l'obra de Foix. L'any 1990, la revista literària Lletra de canvi publica la primera part de la seva tesina sobre Jordi Sarsanedas.

Des de 1991 l'Ateneu de Folgueroles per mitjà d'un jurat prestigiós d'escriptors i estudiosos de la literatura concedeix el premi biennal Memorial Anna Dodas i Noguer al millor llibre editat en llengua catalana per un autor novell.

El 2015 l'editorial La Busca reedita El Volcà, amb el pròleg original de Jordi Sarsanedas i un pròleg de Núria Martínez Vernis. El 2018 es publica la seva obra narrativa a Capvespres de foc i de grana (Editorial Cal·lígraf), que inclou una selecció de narracions, una de les quals, ja publicada abans, és la que dona nom al recull.