Anna Dodas i Noguer va néixer a Folgueroles, on va viure fins que els estudis de música i filologia la van dur a Barcelona. La vida artística professional de l'Anna Dodas està dividida en aquestes dues activitats sense que l'una domini sobre l'altra. Però si des del punt de vista professional és la música qui ha jugat un paper més important, en la creació en canvi la literatura va per davant en el rànking. D'una forma no gens convençuda, l'Anna Dodas i Noguer va presentar un recull de tretze poemes al Premi Amadeu Oller per a poetes inèdits i el va guanyar.

—Com va ser que et presentessis a un premi, creus que són la millor manera de fer-se conèixer i publicar?
—Jo havia escrit aquests poemes entre el gener i l'agost de l'any passat i mentre els feia en cap moment no pensava que els havia de presentar a un premi. Un amic m'hi va impulsar; a més, el Premi Amadeu Oller té un cert prestigi, però després ja no hi vaig pensar més fins que em van telefonar per dir-me que havia guanyat. Quant a la importància dels premis, tots sabem el que són i el que representen però sí que serveixen per introduir-se en uns cercles determinats que són els que et donen accés a publicar.

—Abans de començar a llegir Paisatge amb hivern , la primera cosa que sobta són les partitures que acompanyen els poemes. D'on ve això?
—Mira. El recull era molt breu i per editar-lo calia posar-hi il·lustracions. Em va fer pànic que hi posessin il·lustracions sense saber quines i per això vaig pensar que era millor introduir-hi les composicions de Josep Baucells, que hi va accedir de seguida.

—T'agrada que et qualifiquin com a jove promesa?
—Si ens haguéssim de refiar dels qualificatius, en aquest país tothom és promesa i ningú no és realitat. Per mi que diguin el que vulguin.

—L'afecció a escriure et ve de lluny o aquest recull és una qüestió esporàdica?
—No crec que escriure pugui ser cosa d'un dia. Jo sempre he escrit. Tinc contes de quan tenia sis anys. El que sí és cert que mai no havia considerat la poesia fins relativament poc; la poesia costa molt de vehicular.

—S'ha insistit molt en un punt d'aquest recull: la dualitat de paisatges, l'enfrontament de la teva experiència urbana amb la rural. Hi estàs d'acord?
—El fet de ser de la plana marca. Folgueroles, a més, té tota la plana als peus, és alhora un paisatge obert i tancat. Barcelona és l'urbs, és un nucli important. Evidentment que això ha de quedar reflectit, si vols per força, en un recull de poemes com aquest que no es compon de sonets de circumstàncies sinó de poemes intimistes.

Anna Dodas i Noguer ha iniciat amb bon peu el seu camí en la literatura. Així ho afirmen els crítics i els editors, que esperen tenir aviat un nou original.


("Anna Dodas i Noguer, poesia i música", AUSONA, 25 de juliol de 1986)