Guillem de Berguedà (Segle XII). Trobador i senyor feudal, fill del vescomte de Berguedà.

La seva obra conservada consta de trenta-un poemes en occità que segueixen de forma reeixida l'estil trobadoresc provençal. Predominen els sirventesos, plens de sarcasme i crueltat, dedicats amb malevolència a personalitats destacades de la seva època, com el vescomte Ramon Folc de Cardona, a qui assassina per traïdor, el bisbe d'Urgell o Ponç de Mataplana (Cansoneta leu e plana), que una vegada mort pels sarraïns rep un sentit plany del nostre trobador (Consiros cant e planc e plor).

La relació de Guillem de Berguedà amb el rei Alfons I té moments de lleialtat i d'altres d'enfrontament tal com es desprèn d'algun dels sirventesos (Be.m volria q'om saubes dir). La majoria d'aquestes poesies segueixen la música de les cançons populars del seu temps.

També és autor d'elegants poemes amorosos com Quan vei lo temps camjar e refrezir que reflecteix fidelment els cànons de la lírica cortesa, tal com afirma Martí de Riquer. Aquests versos van ser molt famosos durant l'Edat Mitjana.

Guillem de Berguedà és un trobador mordaç i corrosiu que defuig els eufemismes i mostra clarament les seves passions. Els seus versos són d'una gran expressivitat.



Pàgina elaborada per Francesc Viñas per a l'AELC.
Imatge de portada: Guillem de Berguedà, miniatura de l'època. Extreta de la coberta del recull Les poesies del trobador Guillem de Berguedà Barcelona: Quaderns Crema, 1996.