Joan Cusco i Aymamí neix el primer de gener de 1922 a Sabadell.

Fill de Frederic Cuscó i Paula Aymamí, va ser la seva mare qui li va transmetre la passió per la lectura. Des de petit ja escrivia novel·les que mai acaba, deixant tres punts suspensius perquè el lector o lectora interpretés el final com volgués...

La seva activitat literària s'inicia, però, durant el servei militar, que el fa al Marroc. En aquella època col·labora amb el Diari de Sabadell amb articles sobre costums i tipismes d'aquella terra.

L'any 1949 es casa amb Dominga Forrellad i tenen dos fills, Joan i Josep. Després d'un parèntesi de més de vint anys, dedicat a l'activitat industrial tèxtil, torna a col·laborar a les mateixes pàgines del diari, però aleshores amb vis humorística i amb el pseudònim de Xèspir, amb el qual el batejaren al Marroc, atesa la seva afecció a l'obra shakesperiana. Així, doncs, uns anys més tard enceta al mateix diari una sèrie d'entrevistes amb el títol de Perfils –més tard Semblances– la qual consta d'unes petites biografies dels homes i les dones de Sabadell, que d'una manera o altra, tenen una projecció ciutadana i de les quals n'ha fet una llarga llista.

El seu primer llibre es publica l'any 1973, un llibre d'aforismes, titulat Grageas y otras puñetas, il·lustrat per ell mateix, en què usa el pseudònim de Xèspir en clau d'humor.

A començament de l'any 1978 crea l'associació Amics de les Arts i de les Lletres de Sabadell, denominació manllevada a una bella idea del poeta Joaquim Folguera (1893-1919). Joan Cuscó ha estat l'impulsor d'Amics de les Arts i de les Lletres, comptant amb la col·laboració d'un grapat d'amics afectats de les mateixes inquietuds, com mossèn Camil Geis, Ricard Simó o Rafael Subirana. Deu anys després l'entitat es constitueix en Fundació. Ara n'és President d'Honor.

I uns mesos més tard, en la Diada de Sant Jordi de l'any 1978, funda la revista literària Quadern, d'aparició bimestral. La manca d'una publicació que de forma seriosa i periòdica, tractés el món de les arts i de les lletres a Sabadell fou l'origen d'aquesta revista. Aquesta revista local, dedicada fonamentalment a les activitats culturals sabadellenques, és editada i dirigida pel seu fundador fins al desembre de 1997.

Sempre al servei de la cultura sabadellenca, és autor del llibre De les eixides (1980), amb el qual inicia la col·lecció Biblioteca Quadern, dels Amics de les Arts i de les Lletres de Sabadell. Dos anys més tard, publica Dels carrers de Sabadell. Ambdós llibres estan il·lustrats per Agustí Madvidal. L'any 1984 publica amb Emili Hierro el llibre 62 ceballuts (1984), 62 caricatures de personatges de les arts i les lletres de Sabadell. El llibre té tanta bona acollida, que vuit anys més tard publiquen Més ceballuts (1992); i l'any 2008 amb Josep Gamell publiquen Persones d'ahir i avui, però aquest cop els personatges caricaturitzats sobrepassen l'àmbit local.

Altres llibres que ha publicat són Del torrent de la Tosca (1988) amb Joan Farell i il·lustrat per A. Masvidal, 143 places de Sabadell (1995), Picaportes (1995) Quin$ Temps! (2003) i Passatgers (2005).

És membre numerari de la Fundació Bosch i Cardellach (centre d'estudis locals i comarcals) i patró de la Fundació Privada Joaquim Busquets. L'any 1992 el distingeixen amb el premi Tenacitat, instituït per les Agrupacions Professionals Narcís Giralt.

Joan Cusco i Aymamí mor el 21 de novembre de 2019.