És hora matinera i diumengera.
El pentagrama elèctric s'estén al llarg del carrer, perdent-se allà al tombant.
És un carrer de cases angleses, la majoria.
A la primera de la dreta hom ha descobert un detall inusual en aquest nostre Sabadell. És una casa que té la façana emblanquinada i entre la porta i la finestra s'hi aixeca un roser esclatant, que s'aferra paret amunt fins al balcó. El balcó florit... Tot plegat dóna una nota festiva i alegre.
A l'altra banda del carrer, a la mateixa altura, hi ha una mansió de doble cos. La façana, la paret i les reixes treballades artísticament, la distingueixen entre les altres.
Hom, mirant aquest carrer de banda a banda, fins al tombant, aixeca el cap, puix espera veure unes notes musicals col·locades en el pentagrama elèctric, i pensa que aquest carrer té un aire -i un caire- musical....

(Dels carrers de Sabadell, 1982, p. 48)
 

* * *
 

Miquel Crusafont Pairó
Paleontòleg - escriptor

Camina filosòficament...
Hom diria que fa milions d'anys que ho fa així.
És amic dels amics. I, a més, amigable.
Polemista. On no hi ha polèmica és capaç de crear-la,
polemitzant amb ell mateix...
Té inquietuds vàries, i totes, elogiables.
Polifacètic.
Persona que investiga entre ossos mil·lenaris.
(Però també li agrada el tall...)
I, un contra.corrent: vull dir que, tothom es preocupa, histèricament, per l'avui i pel demà, i a ell l'ha preocupat sempre l'ahir.
Més encara: l'Alfa de l'Evolució.
És dels pocs humans que ha recorregut més milions d'anys
pel decurs del Temps.
Ell és un futut "fòssil" que s'ha guanyat a bastament la perennitat...

(De 62 ceballuts, 1984)
 

* * *
 

BADAR

Davant de qualsevol obra que es fa o desfà a la via pública atrau una quantitat de curiosos i de badabadocs. Qualsevol obra que es fa al carrer desperta una curiositat, un motiu per posar-s'hi al davant per badar i per posar-hi el nas…

De badabadocs n'hi ha de dues classes: els que ho són de vocació i els que ho són per espontaneïtat. Els primers, el badar constitueix com una necessitat vital. Posar-se a badar davant de tot allò que els desperta atenció. Quan baden ho fan sense pensar en altra cosa, ben diferent de l'altre classe que baden però se'ls coneix perquè demostren una certa inquietud, es mouen, pensen que si s'aturen massa els espera algun regany, o alguna pregunta pel retard o també perquè el temps els condiciona… Potser aquests badocs circumstancials no posseeixen llibertat flexible per a poder-se dedicar a una contemplació, a un badocar sistemàtic.

Badar, ben assenyat i practicat, és un art. Es diria que de la mateixa manera que s'apliquen a les arts els ismes i els istes, caldria establir el badoquisme, com una altra disciplina.

Badar sembla fàcil a primera vista, però no ho és. També cal dir que el fet de badar no gaudeix de massa bona reputació, cada dia més negada a tot allò que comporta la contemplació o l'èxtasi. Veure un badoc en la seva actitud contemplativa, diria que i tot reflexiva, més o menys estàtica, suggereix pensar que es tracta d'un estaquirot.

Val a dir que molts persones pensen que els agradaria tenir temps per poder dedicar-se a badar, però es justifiquen que no ho poden practicar perquè les obligacions que tenen els hi impedeix. Una raó de pes. D'altres no ho podrien fer, si bé ho troben com una pèrdua de temps i una futilesa.

Badar és per les minories. Diré més: per una escassa minoria. És per aquelles persones que poden robar temps i saber-ne treure profit de la contemplació i de l'observació. La societat que hem creat no és la més idònia per fomentar el badoquisme. Badar, per la majoria de gent és sinònim de mandrejar… Estem lligats en una imparable i boja sínia, com si fóssim enmig d'un immens remolí.

Hom pensa que seria bo que es creés una associació de badocs. Per exemple: si s'han creat clubs tan diversos com: clubs de pipaires, club de la corbata, club dels grassos, clubs dels flacs, clubs dels solters, etc. es podria incorporat el Badoc's Club, fins i tot per internacionalitzar o el Club Badabadocs. Potser en tot el món –i és una cosa molt grossa– no se n'ha creat cap. Si Sabadell ha estat una ciutat capdavantera en tantes coses bé podria sumar-se'n una altra.

Avanço a dir que si hi ha algú que vulgui crear el Badoc's Club, pot comptar amb mi com a futur associat…

(El 9 Nou, 21 de novembre de 1994, p. 9)