Aventura, intriga, història, amor, mort, misteri, passió, somnis... El fill de passat és una novel·la que té tots aquests ingredients. Però no només els té sinó que els utilitza amb mestratge, amb un estil vigorós i un llenguatge ric i matisat a la vegada, sense caure en la sofisticació, que vol dir un llenguatge viu, sense que cap construcció grinyoli a l'orella. El fill del passat representa, a més, un retorn, després de més de deu anys de silenci, de Mercè Company (Barcelona, 1947), una autora prolífica en els seus inicis i una de les autores clau a l'albada de l'auge de la literatura infantil, que mostra ara la seva capacitat narrativa, massa temps aparcada per circumstàncies alienes als seus projectes d'escriptura. El fill del passat és una sorpresa i una alenada de bon nivell literari enmig del panorama actual. Novel·la de 360 pàgines, transcorre en dos espais. Al segle XVII, temps de sarraïns, a Tossa de Mar. I ara mateix, temps de recerca del passat i de descobertes, gràcies als recursos científics, i de desitjos de futur.

Els personatges de les dues etapes, ben dibuixats per l'autora, es mouen en cadascuna de les dues èpoques amb coneixement de causa. Protagonistes joves, però madurs. I molta documentació de fons i comprovació de l'autora –diria que fins i tot sobre el terreny–, que aconsegueix així un relat amb alè d'aventura clàssica, amb l'avantatge que els aventurers són contemporanis. [...]

L'autora sap com generar una incògnita a cada tombant de pàgina i com fer que el lector en vulgui més. I aconsegueix així una de les millors novel·les per a joves dels últims anys. Una novel·la que demostra a més com, a vegades, el fantàstic obté els seus millors resultats com més realista és.

(Andreu Sotorra. "Entre la flauta i el cofre del tresor", Avui Cultura [Barcelona], 10 de maig de 2006, p. 16)

* * *

Si en un futur llunyà un deixeble jove i atent de Mercè Company volgués exercir d'evangelista i narrar l'aventura del seu pas per la terra, el seu relat no començaria pas amb el famós "In principio erat Verbum" sinó amb els mots següents: "Al començament, existia la Creativitat..."

Indubtablement, el tret més essencial de la personalitat humana i literària de Mercè Company és la seva creativitat. En aquest cas l'analogia mes adequada seria la comparació amb la terra: en el centre de la personalitat de la Mercè h¡ ha una massa de matèria magmàtica, la creativitat, que lluita per sortir a l'exterior i només ho aconsegueix a partir d'una erupció, una expulsió brutal, un espectacle ple de vida i bellesa. I a més del vigor i la força, la creativitat de Mercè Company s'assembla al magma de la terra pel fet de ser en estat constant de fusió i renovació, inesgotable.

De fet, es podria veure la vida i l'obra de Mercè Company com la més clara demostració que la creativitat és la característica mes definitòria de l'ésser humà. [...]

Per tal de satisfer les exigències i necessitats imperioses de la seva pròpia creativitat Mercè Company s'ha vist obligada a ser proteica i prolífica. Al llarg de la seva carrera ha fet moltes contribucions a diversos àmbits diferents de la creació adreçada a infants, joves i adults: la literatura, que abraça narrativa breu, novel·la i teatre; els audiovisuals, que engloben els guions de televisió i cinema; i l'ensenyament, que compren les seves múltiples funcions i activitats docents a Aula de Lletres. Escola de les Arts Escrites, i a banda de les seves creacions personals la nostra autora ha efectuat tota mena d'esforços per estimular la creativitat de les persones i el món que l'envolten.

Ara bé, encara que Mercè Company sigui proteica i prolífica com a creadora, no és mai dispersa. Dit d'una altra manera, com a creadora no és promiscua sinó monògama perquè tot el seu món gira a l'entorn d'un epicentre: la ficció, les històries, la narrativa, sobretot en el seu exponent màxim, la novel·la. La narrativa o la novel·la és el pal que serveix de base i suport del paller de l'obra de Mercè Company. La nostra autora és "novel·lista de raça" i novel·lista de professió i obsessió.

(Sam Abrams. "Mercè Company o la creativitat humana", publicat a l'opuscle Mercè Company, escriptora del mes, 1996. Barcelona: Institució de les Lletres Catalanes, 1996)

* * *

"Si hi ha escoles per aprendre a dibuixar, a dissenyar, a tocar un instrument, per què no hi ha d'haver escoles per aprendre a escriure?" Així explicava l'escriptora Mercè Company com va néixer la seva idea de crear una escola de les arts escrites, que l'any passat es va posar en marxa experimentalment i que a partir d'octubre comença el seu primer curs al cent per cent de les seves possibilitats i en una nova seu, un flamant local al carrer Enric Granados.

La novel·la, el guió cinematogràfic, el text teatral i l'expressió oral són alguns dels temes que es podran treballar a l'escola, batejada amb el suggestiu nom d'Aula de Lletres, que vol oferir un programa d'estudis "exigent, honest i professional". Per això els cursos són de nou mesos, amb una mitjana de tres hores setmanals de classe, amb professors que provenen dels més diversos camps professionals de la creació i amb tota l'exigència del fet d'estar ensenyant un ofici: "Jo no sóc una professora, sóc una escriptora que vol ensenyar el seu ofici."

Mercè Company, amb una fructífera trajectòria en el camp de la narrativa per a nens i joves [...] ha decidit ara fer un parèntesi en la seva activitat literària per dedicar-se de ple a aquesta escola, que ha pres com a punts de referència un altre centre similar que funciona amb èxit des de fa cinc anys a Madrid, així com les nombroses experiències semblants que s'han fet als Estats Units, on els tallers d'escriptura són part dels plans d'estudis universitaris.

(Carme Giró. "Aprendre de lletra", Avui Cultura [Barcelona], 1 de juliol de 1994, p. 42)

* * *

Les tres bessones és el títol d'una sèrie de dibuixos animats que en aquests moments està preparant la productora Cromosoma en col·laboració amb TV3. Es tracta d'un ambiciós projecte basat en uns contes d'èxit internacional creats conjuntament per la il·lustradora Roser Capdevila i l'escriptora Mercè Company, i el director és l'especialista en animació Jordi Amorós, realitzador del celebrat llargmetratge Despertaferro. Les histories de Les tres bessones són sempre protagonitzades per les nenes del títol, tres germanes—"gens carrinclones ni repipis, molt entremaliades", segons Jordi Amorós— que a cada episodi són castigades per una bruixa que les envia a l'interior d'un conte clàssic: La caputxeta vermella, El vestit nou de l'emperador, El flautista d'Hamelin..., relats que són revisats des d'una insòlita perspectiva.

Les mateixes Mercè Company i Roser Capdevila tenen una participació directa en aquesta adaptació al dibuix animat. "Mercè Company —diu el director— ja ha fet uns interessants tractaments de guió; és una persona amb una prèvia experiència en el guió cinematogràfic. Roser Capdevila participa en l'elaboració dels dibuixos, amb el seu estil, molt personal, sense cap referent a què es pugui comparar. Els seus components són molt originals, i això fa que no se la pugui considerar una sèrie convencional.

(Xavier Roca. "Jordi Amorós dirigeix 'Les tres bessones', sèrie d'animació per al públic infantil", Avui / Ràdio i Televisió, 9 de març de 1993)

* * *

L'escriptora Mercè Company i l'il·lustrador Agustí Asensio comparteixen l'autoria d'una colla de llibres entranyables. Un dels més interessants treballs literaris conjunts ha estat la creació de la Nana Bunilda, un personatge que encaterina grans i petits, una fada-bruixa que transforma els malsons dels infants en xocolata i que ha tingut continuïtat en una sèrie de televisió. Però si la idea del relat és una troballa, la definició plàstica és d'un impacte poètic dels que fan època.

No és gens estrany que amb La Nana Bunilda menja malsons Agustí Asensio hagués obtingut el premi Crítica Serra d'Or (1986) i el premi al millor disseny atorgat pel ministeri de Cultura (1987). L'il·lustrador demostra en cada nova publicació de la sèrie que és el pintor de l'atmosfera, de l'aire, que aconsegueix aplicant la síntesi argumental al màxim, un misteri fàcil d'entendre perquè potser tothom l'ha somiat. Presenta la realitat onírica, plena de subtileses i generós de recursos. [...]

Una delícia conte remenut, fet d'un material a l'abast, Els cabells de la senyora Bruna, és una altra de les darreres publicacions de la parella d'autors. La protagonista d'aquesta historieta adreçada a primers lectors lluita per amansir els seus cabells, fins que n'assumeix les limitacions i mira de treure'n el màxim profit. També aquí Agustí Asensio dibuixa una protagonista que físicament recorda Mercè Company, i l'envolta de personatges que possiblement es poden reconèixer en el retrat. Il·lustracions fetes com un esbós tremoladís, amb una delicada expressió de llums i que els traços solts i decidits de les quals representen textures, pelatges i superfícies i que produeixen la sensació d'un desgavell plàcid.

Cadascú en el seu art, tant Mercè Company com Agustí Asensio, tenen facilitat narrativa i transmeten la seva diversa interpretació deia realitat amb un tractament essencial i del tot creïble.

(Andreu Sotorra. "La narrativa d'un eficaç tàndem creatiu", Avui Cultura [Barcelona], 13 de juny de 1992, p. X)