Mercè Company neix a Gràcia (Barcelona) a mitjans de maig del 1947. La seva família per part de pare era artista: fotògrafs, publicistes, dibuixants o decoradors. D'aquesta manera, creix entre càmeres, ampliadores, negatius penjats d'una agulla per assecar-se, tiratges de serigrafia, cartells, tubs d'aquarel·la i oli i plànols de botigues, aparadors, interiors de casa i estands de la Fira de Mostres de Barcelona. El que l'apassiona, però, és llegir i investigar; llegir i veure pel·lícules per una banda, i, per l'altra, descobrir com funcionen els objectes i les persones. L'interès per la ciència l'hagués encaminat cap al vessant de la recerca i la investigació, però el seu pas per l'ensenyament reglat, orquestrat per monges, és tan anorreador que la porta a cursar Belles Arts, formació que no considera uns estudis pròpiament dits.

Estudia i treballa a la Barcelona en blanc i negre de finals dels anys 60 fent de fotògrafa, redactant textos publicitaris i ressenyes d'exposicions i venent dibuixos i pintures. El fet de guanyar alguns premis en pintura a l'oli i tenir un parell de quadres penjats a la Sala Parés, amb tot just 16 o 17 anys, sembla marcar una tendència clara, o així ho consideren els seus pares. Però ella vol ser escriptora.

Quan, als 32 anys, deixa enrere el que hauria d'haver estat la seva vida com a publicista, dissenyadora o periodista per lliurar-se de cap a la literatura ho fa sabent que aquesta etapa tindrà data de caducitat, que un dia hi posarà fi. Tanmateix, mentre s'hi dedica, explora totes les possibilitats que té a l'abast: des de l'àlbum il·lustrat al guió cinematogràfic, del guió radiofònic a la novel·la, del guió d'audiovisuals a les narracions curtes… fins i tot fa de negra d'escriptors, metges i arquitectes per conèixer i experimentar registres i estils diferents. És en aquesta etapa on es congrega la major part de la seva obra. És una època enriquida per les experiències que obté de ser convidada a taules rodones i xerrades, de treballar en rodatges de sèries i llargmetratges, de fer de membre de jurat d'un bon nombre de premis literaris i de ser vocal de l'AELC. També, de participar a ponències i conferències, d'escriure articles per premsa especialitzada, de ser entrevistada a programes de TV i de ràdio. Es tracta d'una etapa molt fèrtil que dóna per acabada l'estiu del 1992. Ha descobert que la literatura li ha quedat petita i que allò que la sadolla fins a la plenitud és crear i investigar; la resta, és viure en blanc i negre.

Fruit de la investigació sobre l'ofici d'escriure que ha portat en paral·lel en aquesta etapa, és un mètode on hi sintetitza els resultats obtinguts i el setembre de 1993 obre al seu propi estudi «L'estudi, Aula de Lletres». A l'any següent, el 1994, ja en un local gran i acompanyada de col·legues de professió, amplia el nom com a Aula de Lletres - Escola de les Arts Escrites. L'espetec d'entusiasme que provoca l'obertura de l'escola, i els canvis que provoca en la societat contemplar l'aprenentatge de l'escriptura com un fet normal i natural i a l'abast de tothom, li demostra la força inapel·lable de la creació, que com un corrent elèctric ha recorregut l'espina dorsal de la societat, excitant-la i despertant-la.

El 1997, el projecte pedagògic d'Aula de Lletres s'ha desdoblat. Una línia defensa una actuació més academicista i reglada, i la Mercè manté i defensa la línia creativa i artística amb què havia creat el projecte. Atès que l'objectiu de trencar el mite i proporcionar a la societat un espai on aprendre l'ofici l'ha assolit, decideix retornar al seu estudi, continuar el mestratge des del seu plantejament i encetar l'etapa dedicada a la investigació.

Aquesta segona etapa, que defineix com treballar rere la porta, li ha resultat també rica i satisfactòria. En ella s'ha centrat, a banda de l'ensenyament, en investigar l'ús creatiu i artístic de la llengua; en com, quan i què intervé en l'acte comunicatiu i en quines diferències hi ha entre ser creador i ser creatiu. Compartir-ne resultats, coneixements i experiències amb alumnes i el jovent del seu entorn ha propiciat un planter de nous creadors que ja van fent el seu camí per branques molt diverses, i un grup d'estudi amb què experimenta l'anàlisi sense límits. Sap que aquesta segona etapa no podrà ni voldrà tancar-la, però sí que serà compatible d'aquí a uns cinc o deu anys, amb una tercera, la qual, n'està segura, serà una síntesi de tota una vida dedicada a la creació i a la investigació.

Va ser vocal de la junta de l'AELC al Principat del 1987 al 1988.