Joan Colomines i Puig (Barcelona, 1922 - 2011). Va estudiar medicina i filosofia i lletres. Publica el seu primer llibre de poemes el 1962: A tres veus. Després vindran títols com Dos llibres: Suburbis i Cançons al meu país (1964), La vida a cada pas (1968) o El jardí (1982). Va reunir la seva poesia completa al llibre Autoretrat (1986). Va fundar la revista Poemes (1963) i va participar de fites importants per a la poesia catalana del tardo-franquisme, com ara el premi Amadeu Oller. També va escriure llibres que volien ser una primera pedra per a redreçar l'ambient intel·lectual a Catalunya: Cap a un nou, real i necessari moviment poètic (1971). La seva poesia persegueix una intenció col·lectiva, tot i partir d’experiències personals.

Així mateix va escriure llibres de memòries: El compromís de viure: apunts de memòria, III. (1999) o Crònica de l'antifranquisme a Catalunya (2003), entre d'altres.

Va rebre, a més d'altres premis i distincions, la Creu de Sant Jordi el 1998. Els seus interessos s'han mogut també en el camp de la crònica política, el teatre i la traducció.

Fou soci d'honor de l'Associació d'Escriptors en Llengua Catalana.


Pàgina elaborada per Xulio Ricardo Trigo.