Joan Colomines i Puig neix a Barcelona el 2 de desembre de 1922. Va fer estudis de medicina i de filosofia i lletres. Des de molt aviat es va interessar pel món de la literatura, però fins al 1962 no veu la llum el seu primer llibre de poemes, A tres veus, preludi d'una intensa tasca en aquest camp. Bona mostra pot ser la fundació de la revista Poemes (1963), que va tenir problemes amb la censura espanyola, o de l'Arxiu Fonològic de Poesia, així com les seves col·laboracions en nombrosos mitjans, de les quals podem destacar les fetes a Xaloc (publicada a Mèxic), Serra d'Or o l'Avui, entre altres. El 1986 va aplegar la seva poesia al volum Autoretrat, publicat per l'editorial Proa.

Tot i escriure una poesia que beu d'experiències personals, el seu tarannà crític davant la situació a Catalunya el converteixen en un referent col·lectiu. El seu ideari es pot trobar al manifest Cap a un nou, real i necessari moviment poètic (1971), i al llibre La poesia, un combat per Catalunya (1979). Com a promotor de la poesia catalana va crear la col·lecció Les hores extres i va participar en la creació del Premi Amadeu Oller.

Aquesta vessant cívica no s'atura en la poesia. Colomines va ser diputat al Parlament de Catalunya durant dotze anys (1980-1992), president de l'Associació Catalana d'Ex-presos polítics (1976-1982), i president de la Comissió de Política Cultural del Parlament (1984-1992). També ha tractat de contribuir a la memòria històrica de l'antifranquisme amb llibres de memòries, d'entre els quals s'ha de destacar El compromís de viure: apunts de memòria, III, o el més recent Crònica de l'antifranquisme a Catalunya (2003). De la seva tasca com a metge s'ha d'esmentar l'activitat com a president de l'Associació Catalana de Ciències de Laboratori Clínic (1995); també es va ocupar dels temes mèdics a la Gran Enciclopèdia Catalana.

A més de la Creu de Sant Jordi, el 1998, va rebre entre altres premis el de la Fundació Ramon Trias Fargas, pel seu llibre El compromís de viure. Ha conreat també la crònica política, el teatre i la traducció.

Mor a Barcelona el 22 de febrer de 2011.