Aquest llibre va guanyar el III Premi d'Assaig Fundació Ramon Trias Fargas, una paradoxal mostra de civilització del nostre país, atès que el Dr. Colomines i el professor Trias Fargas mai van tenir excessius punts de coincidència i des de 1978 van representar posicions força diferents al si de Convergència Democràtica de Catalunya. El propi llibre d'en Colomines prova aquesta afirmació ja que pràcticament ignora Trias Fargas, justa contrapartida, potser, de la ironia amb la que el professor liberal tractava el metge de l'Eixample.

En qualsevol cas, els apunts de Joan Colomines són, al meu parer, de lectura obligada per conèixer la petita història del nostre país, un país definitivament petit un cop t'adones de la quantitat de noms que et sonen o de persones que has conegut d'entre les esmentades al llibre. En Colomines no s'avergonyeix de ser enormement subjectiu, dóna la seva visió del que ha viscut o del que ha conegut, però ho fa amb l'honestedat de qui sap que els fets poden contrastar-se a altres fonts. No crec, tanmateix, que digui tot el que sap i guarda silencis "patriòtics" sobre persones amigues com Batista i Roca, Viusà i Martínez Vendrell.

El llibre està ben construït. Lliga la descripció cronològica amb experiències més recents de forma prou creativa, i recolza el relat amb un complet aparell bibliogràfic i amb referències a l'arxiu de l'autor. Es més descriptiu que crític. Dóna bons referents sobre les relacions entre catolicisme i nacionalisme, una de les claus sense les que és impossible entendre la Catalunya actual.

(J.F.P.: revista Espai de llibertat (Barcelona), de la Fundació Francesc Ferrer i Guàrdia, núm. 20, quart trimestre 2000)