Bernat Cifre Forteza neix el 24 de febrer de 1935 a Can Garrit de Pollença (Mallorca) dins d’una família benestant i religiosa. El pare és gestor administratiu d’una fàbrica d’estores i la seva mare, mestressa de casa, és una apassionada de la música que sap transmetre la seva afició als seus quatre fills, dues noies i dos nois.

Al seu poble natal estudia primària a les Monges de la Caritat i secundària a l’Acadèmia Costa i Llobera coneguda com “l’Institut”. El seu director, Torres Gost, aviat desperta l’interès del jove Cifre pel poeta pollencí Costa i Llobera. Inicia els estudis universitaris a l’Estudi General Lul·lià de Palma on fa dos cursos de Dret i decideix entrar al Seminari Conciliar de la diòcesi de Palma on té bons professors de llengües clàssiques. Finalment, estudia Filosofia i Lletres a la Universitat de Barcelona i es llicencia el 1964.

Comença a exercir de professor de llatí als instituts de Manises (1965-1968), Granollers (1968-1975), on és catedràtic de llatí i director, i torna a Mallorca, també com a docent de llatí, a l’Institut Ramon Llull de Palma (1975-2000). La seva gran afició per la música l’empeny a crear el cor “Gaudeamus Igitur” i a fer d’organista a la parròquia de Pollença a més de participar en l’organització del Festival Internacional de Música de Pollença creat el 1962 per Philip Newman. També és membre del patronat de la Fundació Rotger Villalonga que té com a finalitat impulsar la vida i l’obra de Costa i Llobera.

En el vessant creatiu, Bernat Cifre és un poeta seguidor de Miquel Costa i Llobera i de la tradició poètica mallorquina. Bon coneixedor i defensor de la mètrica i la versificació tradicional, les seves obres poètiques van des de Sistema decimal (1989) fins a La força del torrent. Selecció de Sonets (2017) passant per Qui sap lo que diu un cant? (2002). Escriu en prosa poètica un recull de textos que parlen de la geografia de la seva terra natal (El camí no deixa (1976) i els dos volums de 1981 i 1987 de Geografia Lírica). Li agrada el paisatgisme que converteix en símbol de virtuts humanes tal com es troba en el del poema “Lo pi de Formentor” que recita com a rapsode en multitud d’ocasions i al qual dedica un estudi introductori.

El 1992 es doctora amb la tesi Costa i Llobera i el món clàssic que apareix editada el 2005 i que se centra en la vida i obra de l’il·lustre poeta mallorquí, en especial en l’anàlisi formal de les “Horacianes” i de “La deixa del geni grec” i en les modalitats estròfiques conreades. 

Bernat Cifre mor a Pollença el 20 de desembre de 2021. Fou soci d'honor de l'Associació d'Escriptors en Llengua Catalana (AELC).