Gonçal Castelló (Gandia, La Safor, 1912 – Barcelona, 2003) va ser advocat, periodista i escriptor.

Llicenciat en Dret i en Filosofia i Lletres, de ben jove ingressa a les Joventuts Comunistes i participa a la Guerra Civil, assolint el grau de Cap d'Estat Major de l'exèrcit republicà. Acabada la guerra és sentenciat a sis anys de presó, després dels quals el jutge l'obliga a residir a Madrid.

Sempre des d'una òptica catalanista i d'esquerres, col·labora a les escasses publicacions en català d'aleshores, amb articles que més tard aplega en títols com Viure a Madrid: cròniques des de l'altiplà (1973) i Dia a dia des dels Països Catalans (1977). Escriu les novel·les Sumaríssim d'urgència (1978), inspirada en la seva pròpia experiència durant la postguerra i La clau d'un temps (1982), una biografia política i social de la ciutat de València a principis de segle XX, premi Ciutat de València-Jaume Roig. També ha publicat narrativa breu, com Un sopar de roders (1978) i Terra guanyada i altres contes (1985), entre d'altres.

L'any 1977 participa en la fundació de l'Associació d'Escriptors en Llengua Catalana, de la qual va ser nomenat soci d'honor.



Pàgina actualitzada per Josep Miàs i Miàs per a l'AELC.
Fotografies: © Arxiu Històric de Gandia.