"Crec que al Casellas de Les multituds una fonamental preocupació estètica havia substituït la ideològica. Ho dic ara amb les mateixes paraules amb les quals ho vaig escriure l'any 1950 per a la meva Antologia de contistes catalans, […] per a mi, ja aleshores Les multituds era un clàssic. Contemporani de la universalització de la Renaixença i per tant de Verdaguer, per començar, de Narcís Oller, de Maragall i de Víctor Català, Raimon Casellas es mereixia la reedició actual de l'obra que el deixa més alt. Llàstima que es llevés la vida l'any 1910, en plena maduresa."

(Joan Triadú. "Aposta en favor de Casellas i Llor", Avui Cultura (Barcelona), 13 de febrer del 2003, p. 14)

* * *

"En els seus escrits de L'Avenç, a més d'atacar les restes del Romaniticisme (Guimerà, Pin i Soler i Bosch de la Trinxeria), havia anat potenciant els elements emotius com a inherents a la creació artística. Així, va formular, en ressenyar l'exposició anual de Rusiñol, Casas i Clarasó del 1891, un 'credo' estètic, en el qual compaginava el 'principi d'integritat', de base realista, amb el 'principi d'intensitat', a través del qual es justificava la progressiva introducció i predomini d'elements subjectius, decadentistes i prerafaelites, que començaren molt aviat a fer acte de presència en els seus escrits, sobretot d'ençà que, la primavera del 1893, va viatjar a París juntament ams Casas i Rusiñol. En línies generals, va precisar els models literaris i artístics a seguir en el Simbolisme i, especialment, en Maeterlinck, en la divulgació del qual participà intensament, com a articulista i com a actor en la representació de La Intrusa, feta a Sitges el setembre d'aquell mateix any. Aquests fets repercutiren directament en la direcció que va prendre la seva obra literària."

(Jordi Castellanos. "Raimon Casellas", dins Història de la Literatura Catalana. Barcelona: Ariel, vol. 8, 1985, p. 101)

* * *

"Si Casellas fou, com a crític i historiador de l'art, un dels principals impulsors del modernisme català, també fou un creador influent: Els sots feréstecs (1901) pot ser considerada la primera novel·la modernista i la iniciadora d'un corrent narratiu que seria molt imitat, posteriorment. […] Casellas tractarà de mantenir-hi 'la intenstitat de sentiment i de tècnica', pròpia de la narració curta. De fet, l'autor aconseguirà crear una tensió tenaç, angoixosa i dramàtica, que culminarà a l'últim capítol, amb mossèn Llàtzer a punt de ser enterrat, però encara vivent. […] Els sots feréstecs és essencialment una novel·la simbòlica que va plantejant una sèrie d'oposicions a partir d'una realitat rural –aquest estil 'mascle' que Casellas inaugurà–, que l'autor utilitza per expressar unes preocupacions personals i alhora lligades amb el modernisme."

(Carme Arnau. "Pròleg" a Narrativa. Barcelona: Edicions 62, 1982)

* * *

"Deixà L'Avenç quan començà de professar la doctrina de 'l'art per l'art' o mística de l'Art, que el féu apropar-se al grup de Santiago Rusiñol, on impartí el missatge simbolista, i de col·laborar en les tipificadores Festes Modernistes de Sitges. A la del 1894, l'any del traspàs de Christina Rosetti, li fou premiada la seva primera novel·la curta La damisel·la santa, que podem qualificar també de primer 'poema en prosa' català de caire místic, simbolista i pre-rafaelita. [...] Com a crític d'art, i igual com Ruskin a Anglaterra, Casellas esdevé un apòstol del pre-rafaelitisme a Catalunya, i el seu entusiasme s'encomanà molt especialment i decisivament a Santiago Rusiñol. Són notables els articles sobre les obres pictòriques del moviment anglès que infonen 'idealitat i suggerències d'estats de l'ànima coetània en consonància amb certes literatures dels nostres temps', publicats primer a La Vanguardia, reproduïts més tard a Etapes estètiques i titulats 'La pintura religiosa i històrica'."

(Maria Àngela Cerdà. Els pre-rafaelites a Catalunya. Barcelona: Curial, 1981)

* * *

"És curiós d'observar com Casellas, almenys mentre visqué, fou tractat pels noucentistes com un precedent de la seva actitud en el camp purament literari. Ho motivà, sens dubte, l'estil precís i elaborat de la seva prosa i, probablement també, els consells pràctics que, com a redactor en cap de La Veu, podia haver-los donat quan ells tot just començaven. […] Malgrat que els noucentistes el proclamessin llur mestre, Casellas mai no fou un arbitrarista convençut. Però arribà a col·laborar tan estretament amb ells que, en aquests darrers anys, podem definir-lo com a tal."

(Jordi Castellanos. "Raimon Casellas, entre modernisme i noucentisme", Serra d'Or (Barcelona), núm. 135, desembre del 1970, p. 64-65)

* * *

"[Les multituds] És, no hi ha dubte, un llibre important. I no pas únicament pel que pot representar per a l'historiador i per al crític, sinó pel que hi trobarà, avui com abans, el més normal dels lectors. Hi ha en els fets que conta i en la manera de contar-los un vigor, una serietat i un domini del tema que segueixen fent un autèntic respecte. No hi ha cap dels seus contes que no contingui alguna visió justa, o un judici segur, i una pàgina viva. Ha estat dit, i no ho nego, que no era un home de descripcions, que els seus paisatges són impersonals i poc localitzats, que la situació dels seus arguments en l'espai i en el temps és poc precisa, però tot això depèn de la seva manera de fer i segurament del fet que no ho cercava. El que ell volia donar en cada conte ho donava de debó, i tot i que gairebé ja ha passat mig segle, que és prou temps per a fer la prova d'un artista i per a desdibuixar, a través dels canvis de tendències i de gustos, allò que en l'orígen no fos sòlidament construït, retroben intacte el que ell ens volia dir. Per això val més que el lector prescindeixi de si Casellas era o no era 'naturalista', o 'unanimista', o el que fos, i que s'enfronti sense cap prejudici als contes d'aquest volum."

(Maurici Serrahima. "Pròleg" a Les multituds. Barcelona: Selecta, 1953, p. 26-27)

* * *

"¿Com negar que aquest llibre ha molt envellit, des del punt que es va escriure, fins ara, que surt aplegat per la primera volta? Mes allò que l'ha fet caduc és precisament la seva generositat. –Lliçó preciosa i terrible! Lliçó no prevista per ningú, tant com l'autor vivia. Vells de llavors, joves de llavors, el tingueren, amb raons recíprocament contràries, per crític malvolent. Ell s'esforçà en compendre, i no el comprenien. Ell s'esforçà en perdonar, i no el perdonaven. (La història de les burles i atacs de la nostra premsa satírica contra aquest digne home de lletres, serà un padró de la infàmia d'ella, el dia que algú surti a contar i a documentar…)."

(Eugeni d'Ors. "Pròleg" a Etapes estètiques. Barcelona: Societat Catalana d'Edicions, Vol. 1, 1916)

* * *

"Així, un Cabdill entre nosaltres, que anomenem Raimond Casellas, realitzà un jorn aquella sortida famosa (cap al domini de l'home sobre la naturalesa), que és la novel·la Els sots feréstecs, i que, segons s'ha dit abans d'ara, ve a ser dins la nostra renaixença, el D. Quixot de la literatura rural."

(Eugeni d'Ors. "Pròleg" a Guerau de Liost. La muntanya d'ametistes, 1908)