Autors i Autores

Andreu Carranza

Entrevistes

Entrevista a Ràdio Flix, emesa el 27 de setembre de 2017. 

* * *


Report: Entrevista a Andreu Carranza.

(VAT Video Ascó Televisió. Càmera i edició: Antonio Cordero. Entrevista: Maria Carmen Martínez, emesa el 24 juliol de 2015)

* * *

 

A la novel·la [Impremta Babel] també avança un reflexió sobre l'actualitat, en què s'està produint el llançament comercial dels primers llibres electrònics. Ha estat una casualitat?
—Sí, Impremta Babel ha nascut just en el moment en què hi ha el plantejament de la digitalització de la literatura. Ens trobem en un moment de canvi que ningú sap cap a on ens portarà. Ja hi ha els primers e-books i també a internet comencen a haver-hi molts portals que et permeten descarregar-te els llibres. Impremta Babel és un llibre sobre els llibres i un homenatge als lectors, però també als oficis desapareguts a l'entorn del llibre, com els impressors i l'ambient de les impremtes. La invenció de la impremta també va suposar un canvi cultural extraordinari. L'era Gutenberg té 500 anys i ara estem en una època de transició.

Creu que estem al final de l'era dels llibres. Serà el principi del final de la lletra impresa?
—No crec que siga el final, però ara la roda s'està accelerant amb passos de gegant. Impremta Babel només posa una fita en aquest camí de reflexió sobre el futur dels llibres, perquè encara no tenim prou perspectiva històrica per adonar-nos del canvi. De fet, les noves generacions de lectors ja utilitzen l'ordinador per llegir i escriure d'una manera natural. I a internet ja hi ha formes de literatura que són molt interessants. Llegim de la mateixa manera que vivim, i la literatura també s'ha fet més dinàmica. No és casualitat que les novel·les del segle XIX tinguessen un altre ritme. Ara tenim una forma idíl·lica i fins i tot bucòlica de lectura, tot i que hi ha gent que llegeix en llocs poc agradables, com el metro. Però encara no sabem què passarà amb els actuals hàbits de lectura; què passarà amb els drets d'autor, ni tampoc si hi haurà un catacrac en el món editorial, com el del món de la música. Com serà la diada de Sant Jordi, si només hi ha llibres electrònics? Com canviarà el món editorial? Fins ara, les editorials publicaven obres més minoritàries gràcies als beneficis dels supervendes. Si un autor vol arribar a molts lectors, també ha de saber entrar en aquest joc.

Vostè ja va entrar-hi de ple amb La Clau Gaudí. És Impremta Babel un retorn a la literatura d'autor?
—Igualment intento arribar a molts lectors, però sense renunciar a la literatura d'autor. Crec que amb Impremta Babel ho he pogut aconseguir. L'objectiu era enganxar diversos tipus de lectors amb una narrativa atractiva, però també amb una literatura de personatges molt definits i plena dels referents que es troben al llarg de la meua obra. Per fer-ho, també calia trencar el llindar el localisme. Parlar sempre del riu i la literatura ebrenca estan molt bé, però podem caure en l'endogàmia. Impremta Babel és un homenatge a la literatura universal, a partir d'un cosmos local.

A Impremta Babel és molt clara la influència d'obres clàssiques de la literatura juvenil, com L'illa del tresor o les novel·les de Mark Twain. Les ha volgut reivindicar?
—A la novel·la he volgut homenatjar els llibres que llegíem quan érem joves, i que ara ja no figuren en l'agenda educativa. Faig un reconeixement a L'illa del tresor i a tot allò que comportava aquella lectura, amb tot aquell món que els xiquets ens forjàvem a la nostra imaginació quan llegíem aquells llibres. L'illa del tresor és fonamental, perquè és una novel·la que aplega tota la literatura universal.

Les referències són constants, fins al punt que el xiquet protagonista d'Impremta Babel rep un malnom que recorda les històries de Tom Sawyer. A més, mentre llegeix L'illa del tresor, posa les cares de la gent del poble als personatges de la novel·la. Vostè també ho feia, això? És aquest un dels elements autobiogràfics?
—Impremta Babel
té un bastiment de molts records personals. Per tant, també està feta a còpia de les sensacions que tenia quan vaig iniciar-me en la lectura, i de les coses que m'imaginava quan estava tancat a les golfes de la casa amb els meus llibres, que eren el meu tresor. De fet, jo també m'imaginava que al mig de l'Ebre, a la vora d'Ascó, també hi havia una illa amb un tresor amagat pels pirates. A diferència del que he fet en altres llibres, en aquesta novel·la també he rastrejat la memòria de la fantasia.»

(Gustau Moreno: "Impremta Babel és una novel·la sobre els llibres i un homenatge als lectors", El Punt Avui, 23 d'abril de 2009)
 

* * *
 

Per què et fascina tant la figura de Jacint Verdaguer?
—M'interessa la seva personalitat polièdrica. Les seves contradiccions i lluites internes entre el luxe i els anhels de pobresa. Els seus atacs místics, el seu esperit nòmada… Tot això li dóna molta marxa al personatge.

Què és el que aportes de nou sobre aquesta figura tan coneguda?
—Precisament aquest era el meu repte. Aportar un nou punt de vista sobre un dels poetes que més places i carrers té amb el seu nom a tota Catalunya. Verdaguer és molt conegut, és un clàssic que s'estudia en escoles i instituts. Però ens ha arribat una imatge com de poeta del passat, carrincló, religiós, de rima fàcil. Quan entres a la seva vida de ple, te n'adones que era molt sensual i molt excessiu en tot. El veritable Verdaguer és el personatge convuls, l'etern viatger… És això el que més m'interessa. Retratar els seus exorcismes, la seva família, els seus amics…

És una relectura contemporània de la seva figura…
—Sí, volia reconstruir la figura de Verdaguer des d'un prisma més actual i sense prejudicis morals ni religiosos. A més, la seva història està de plena actualitat perquè és ell qui rescata la llengua catalana quan es trobava en procés de desprestigi i dissolució. Un paral·lelisme brutal amb els nostres dies.

Quines eren les diferències del seu món i del món actual?
—La principal diferència és que en aquell moment el català era una llengua molt desprestigiada socialment. L'elit cultural de Barcelona es cartejava en castellà, i el català s'utilitzava com a llengua vehicular en les àrees més rurals.

I la principal similitud entre aquestes dos èpoques?
—El despertar d'un poble. En aquell cas, Catalunya tornava a reivindicar els seus furs després d'un període de 150 anys de decadència. Les dues èpoques també tenen en comú el comportament de les elits del poder a Madrid. La prohibició de parlar per telèfon en català, de fer teatre en català o d'ensenyar catecisme en català s'assembla a alguns comportaments actuals amenaçadors dels nostres polítics. Tant en aquell moment com ara es va viure una refundació de Catalunya.

I Mossèn Cinto és un personatge que marca aquest canvi social…
—Sí, de fet, la mort de Mossèn Cinto va aplegar a Barcelona milers de persones de tot el territori que volien acomiadar-se d'ell. En certa manera, va ser un fenomen semblant a la concentració de l'ANC de l'últim 11 de setembre a Barcelona. Gent de comarques acudint en comitiva a la capital per reivindicar la seva catalanitat.

Suposo que el leitmotiv per escriure aquest llibre ha estat la teva identificació amb el personatge. Quines semblances hi ha entre tu i Jacint Verdaguer?
—Sí, per fer un projecte així tu has de ser Verdaguer, com fa un actor quan entra dins d'un personatge. Suposo que tenim en comú la passió per la vida. Ell és més polifacètic que jo, però em sento identificat amb la relació que ell té amb el seu procés creatiu. En cada text, ell s'abocava totalment, com si el món s'acabés. A mi em passa igual, quan escric tinc la sensació que allò va a vida i mort... Em buido tot.

És Verdaguer un periodista exemplar?
—Comparteixo la tesi que Verdaguer va ser un avançat al seu temps. Sobretot en la seua última època, quan cau a l'abisme i lluita contra el poder. "En defensa pròpia" és un exemple de com s'atreveix a acusar els poderosos. Una mostra de periodisme combatiu i molt intens.

En això també us assembleu?
—Sí, perquè jo també he fet periodisme combatiu i molt intens…

(Anna Zaera: "Andreu Carranza: «Jacint Verdaguer va ser el primer periodista modern»", Surt de casa, 18 de març de 2015)