Andreu Carranza (Ascó, Ribera d'Ebre, 1957) és escriptor.

Ha publicat dos poemaris –Trilogia del deliri (1993) i A mumpare (2000)–, reculls de contes –com La tinta de la immortalitat (1991, Premi Recull) i Riu avall (1996, Premi Sebastià Juan Arbó)– i diverses novel·les sovint situades al voltant de la geografia física i humana de les Terres de l'Ebre. Entre altres, El desert de l'oblit (1993, Premi Ribera d'Ebre), Anjub. Confessions d'un bandoler (2000, Premi Sant Joan de narrativa), El que l'herbolària sap (2002) o L'hivern del Tigre (2004). El 2007 publica La clau Gaudí, escrita conjuntament amb Esteban Martín, una novel·la de misteri que esdevé un dels grans èxits comercials a nivell internacional de la literatura catalana de tots els temps. És seguida per Impremta Babel (2009) i Cementiri nuclear (2010, amb Toni Oresanz). El 2015, rep el Premi Josep Pla amb El poeta del poble, una recreació novel·lada de la vida de Jacint Verdaguer. El 2017, publica Ciutat de llops i, el 2022, La tomba de l'Ebre.

Paral·lelament manté una intensa vida cultural, com a component del grup Lo Gitano Blanc, i també en tertúlies radiofòniques, col·laboracions a la premsa o presentant programes de televisió, entre altres.

És soci de l'Associació d'Escriptors en Llengua Catalana.



Pàgina elaborada per Josep Miàs per a l'AELC.
Documentació: Andreu Carranza, Josep Miàs, Josepa Ribera Baron i Josep S. Cid.
Fotografia inicial: © Xavier Torres-Bacchetta / Edicions 62.