Cristina admet la seua derrota quan puja al tren que la portarà a un refugi de muntanya reconvertit en residència per a joves creadors. Fins ara ha dut una vida desordenada i tot el que ha intentat per a sortir-se'n ha fallat. L'opció d'escriure la novel·la que fa temps que porta dins és la taula de nàufrag a què s'aferra per a tornar-ho a provar. Envoltada només del blanc de la neu, la veu de la protagonista s'entrecreua amb els fragments de la novel·la que pren vida a poc a poc: la història de Paco el Moix, un pinxo que planeja l'atracament a una sucursal bancària, el gran colp que li permetrà retirar-se.

Naufragi a la neu, Premi Blai Bellver de Narrativa, convida el lector a pujar al tren amb la protagonista i a acceptar el joc narratiu que se li planteja. Amb la lectura de les primeres frases, es posa en marxa l'engranatge d'una història dins de l'altra. Així, a mesura que avança la novel·la que escriu Cristina, es trenquen els límits que separen realitat i ficció i se’ns van descobrint les claus per a conéixer la jove i els fantasmes que l'habiten.