—És periodista de professió i el punt de partida d'aquesta novel·la és una notícia. Com l'ha influïda aquesta circumstància a l'hora d'escriure el llibre?
—Sobretot a l'hora d'utilitzar el llenguatge. Els periodistes tenim el llenguatge com a eina principal i per escriure la novel·la també és fonamental. A més, al menys en el meu cas, el fet que tinga aquesta professió també em condueix a mirar d'una manera determinada la realitat. Som capaços de veure les coses que passen d'una manera més allunyada, afegint una miqueta de valor a allò que estem contant.

—I la tria del tema?
—El que vaig llegir en el teletip era només un punt d'arrancada. El que em va cridar l'atenció era que un guàrdia civil estiguera buscant tantes hores un bebè, només perquè tenia l'indici que havia trobat en un accident de cotxe un osset de peluix. Encara que la història que conte no està basada únicament en aquesta notícia, després vaig idear la novel·la i vaig posar nom als personatges.

—I sobre aquesta qüestió, els personatges són víctimes d'un accident, encara que les seues vides també són tràgiques, ja que provenen d'un barri marginal, en concret, la Coma a Paterna. Què ha volgut reflectir-hi?
—He situat la trama a la Coma, però ben bé podria haver sigut un altre barri d'una altra localitat. Totes les grans ciutats tenen una Coma on abocar les deixalles humanes. Abocadors on deixar les persones que molesten. El que és cert és que a mi el que més m'interessen són els personatges per damunt de la trama, i això m'ha servit per a tractar de retratar aquest barri.

(Mònica Baixauli. Fragment de l'entrevista "M'interessen més els personatges que la trama", El Punt, 21-27 de novembre de 2004)