ESCENA II

(El mateix decorat. Quan s'obri l'escenari els dos protagonistes estan en el llit. Al cap d'un poc ella s'aixeca i volteja indecisa per la cambra).
ELIONOR.- (Acostant-se al llit. Senyor, Senyor! (Pausa). Senyor!
(Agustí, peresosament, s'incorpora).
ELIONOR.- Ja apunta l'alba?
AGUSTÍ.- Ara dormia ben a pler! ¿Què, heu passat gust?
ELIONOR.- El gust que passaré, després de set anys!
AGUSTÍ.- Voldria que quedàssiu tan satisfeta de mi que enyoràssiu sempre aquesta nit (s'aixeca).
ELIONOR.- Amb el vostre permís, em vestiré.
AGUSTÍ.- Tant frissau?
ELIONOR.- Sí, cridau-lo mentre jo em mud.
AGUSTÍ.- Esperaré que estigueu arreglada, serà millor.

(Dona Elionor es retira darrera el llit i el capitel·lo s'asseu en una cadira de braços que estarà en el primer terme de l'escenari, badalla i fa estiraments).

AGUSTÍ.- No cantau quan vestiu?
ELIONOR.- Ara no en tenc ganes.
AGUSTÍ.- No estau inspirada?
ELIONOR.- Cantar, quan em vestesc, és com una ajuda al ritual que estic complint, però ara vaig de pressa i no m'entretenc en harmonies.
AGUSTÍ.- Em sembla que les estrofes que abans heu cantat tenien un altre fi. Necessitau ajuda? (cortès).

(...)

ELIONOR.- Fins ara m'ha preocupat el patir del presoner i des d'ara no viuré més que per alegrar-li la vida.
AGUSTÍ.- Potser no serà necessari.
ELIONOR.- No vos entenc.
AGUSTí.- Vull dir que la vida ja és atractiva per ella mateixa i, tal volta, en comptes d'alegrar-la-li, la vos haureu d'alegrar a vós mateixa.
ELIONOR.- El meu goig està en la unió amb la persona que més estim.
AGUSTÍ.- L'estimació, de vegades, pot canviar d'un objecte a un altre.
ELIONOR.- Senyor, si voleu no m'allargueu més l'espera. Ja estic en condicions de rebre don Jordi; si voleu, feis-lo venir o digau-me on l'he d'anar a cercar.
AGUSTÍ.- Això no és tan fàcil com pareix..., hi ha certes dificultats. No tot pot esser tan ràpid....
ELIONOR.- ¿Insinuau que faltareu a la vostra paraula?

(Del llibre Teatre. Les roselles diuen no. El capitel·lo. Monòlegs (1981)