Guillem Cabrer i Borràs neix al carrer Montenegro de Palma el 1944 dins d'una família mallorquina benestant. És el tercer de sis germans que estudien al Col·legi La Salle. Més endavant cursa estudis eclesiàstics al Seminari Conciliar de Palma i els abandona el 1969, quan es trasllada a Roma, on es llicencia en Filosofia. Entre 1973 i 1979 viu al Principat, on fa de professor de català a les Escoles Minguella de Badalona. Torna a Palma i s'estableix a una casa del centre al carrer de Santa Clara. La ciutat de Palma, alguns dels seus edificis i les cases on viu són referències literàries en la seva obra; especialment el seu darrer habitatge en una casa de camp a Esporles on situa alguns dels seus poemes. A Palma, Guillem Cabrer exerceix de professor de llengua i literatura catalanes a l'Escola Universitària de Magisteri i posteriorment, als darrers anys de la seva vida, de professor de literatura catalana al Departament de Filologia de la Universitat de les Illes Balears. Col·labora a revistes i diaris com Última hora en la secció "La columna de foc".

Comença a escriure poesia durant la seva estada al Seminari i aviat se sent atret pels màxims representants de l'anomenada Escola Mallorquina, Miquel Costa Llobera i Joan Alcover. Dels seus versos, d'una gran sinceritat, cal esmentar les seves obres poètiques Retrets i pregàries (1984) i Amor somriu de perfil (1988). És en el gènere narratiu on destaca amb la seva reconeguda novel·la Merlot, tal com subratlla la contracoberta de l'edició de l'editorial Moll, "és una mena d'homenatge, tant a Stendhal com a Llorenç Villalonga, i sobretot a Luchino Visconti, les suggerències plàstiques del qual hi apareixen hàbilment trasposades del llenguatge cinematogràfic al llenguatge literari." A partir d'aquí escriu la seva darrera novel·la, Minotaure que havia de formar part d'una tetralogia que no va poder continuar.

En l'àmbit teatral compagina la seva autoria dramàtica amb la de director teatral d'algunes de les seves peces i d'altres autors. Com autor s'inicia amb adaptacions de rondalles i el 1972 obté el premi Ciutat de Palma de Teatre per l'obra Aina Sacoma (1974), estrenada el 1979 dins el marc de la V Mostra de Teatre. Seguiran Els bojos (1976), Les roselles diuen no (1981), estrenada dins l'onzena edició del Festival Internacional de Sitges, i altres premis teatrals com el de la Ciutat d'Olot 1979 per Capitel·lo (1981) i el Premi Born de Teatre de Ciutadella per Freturós l'impotent, estrenada el 1984 al Teatre Principal de Palma. La crítica especialitzada destaca sobretot els seus Monòlegs (1981) per la seva força literària. En aquestes obres i en altres d'inèdites, però representades al Teatre Principal de Palma, hi ha una decidida "apologia de la llibertat individual" en paraules de Gabriel de la S. T. Sampol.

Guillem Cabrer mor el 3 de juliol de 1990 a causa d'un càncer.