Aquell segon estiu a Mallorca va esser del tot diferent del primer, no perquè anassen a diferents llocs, sinó per l'esperit amb què actuà la princesa. Des de l'abril, que havia visitat Mallorca la infanta Lluïsa Fernanda, fins al juliol, que se n'anaren a Puigpunyent, Bímbila se dedicà amb moltíssim interès a la llengua mallorquina. Aixi és que Bímbila sorprengué els majorals i amos de les seves possessions perquè aquell estiu ja parlava correctament el mallorquí. Si anaven a Puigpunyent era per la frescor que feia en aquell poble. Tenien les cases elevades i ombrívoles. Però Puigpunyent no agradava a la princesa i va influir a Don Felip per anar-se'n més prest que els altres anys cap al terme de Sineu, on solien passar el mes d'agost. Aquí Don Felip va caçar llebres a voler i en les seves caçades l'acompanyava En Merlot. Don Felip estava molt per aquell jove tan correcte i amatent, i per això el va triar com a ajudant personal, ja que a l'estiu no el necessitaven com a lacai; així és que En Merlot se convertí en l'acompanyant de Don Felip. No tan sols a caçar, sinó que també l'acompanyava quan Don Felip es passejava per les seves propietats o quan arribava al poble per saludar un o altre senyor. Bímbila va veure amb molt bons ulls aquella ascensió d'En Merlot. Fins i tot li donava un cert assossec quan veia que de la seva voluntat, disfressada de necessitat, es derivava aquell servei que En Merlot feia al seu espòs.

La presència de Don Felip retenia els instints de Bímbila, i, si li guardava fidelitat era més per compassió que no per amor.

Bímbila, a Sineu, es trobava més a pler que no a Puigpunyent. A Sineu visitava les monges tancades, que adesiara li feien coixins quartos, coques batudes i altres dolços, tan i tan bons, que la princesa trobava que eren plats de primera categoria.
La marquesa, a l'estiu, enyorà ben molt el piano, no només pel delit que li causava de tocar-lo, sinó també perquè En Merlot, com a ajuda, en ordenar-ho ella, li girava els fulls de la partitura que interpretava.
Les festes que se celebraven a Sineu pel mes d'agost les presidiren els marquesos d'Aubarca. Aquell any Bímbila va organitzar un ball popular i va convidar els senyors de les propietats veïnes, enviant-los una targeta de les que li havia fet En Guasp. Dins la clastra de la possessió dels Aubarca hi havia tot el jovent dels entorns. Copeos, mateixes , boleros i boleres, ho ballaven ben arreu i amb molta gràcia. Hi havia uns xeremiers que tocaven i els dansaires s'acompanyaven al ritme de les castanyetes. Les al·lotes miraven de reüll En Merlot i desitjaven conèixer-lo. A En Merlot li digueren si volia fer parella per ballar el parado de Valldemossa, perquè se mirava la festa des d'un racó. Ell acceptà ben content la proposta perquè ganes ja en tenia, però la seva timidesa i la discreció el retenien aturat. L'afortunada, que va obrir el ball amb En Merlot, va esser una sineuera filla d'un fuster. Aquesta al·lota era ben garrida i tenia fama d'esser de les més deixondides de la vila. A Bímbila no li passava res per malla d'allò que feia En Merlot, i sentí com una coentor quan el va veure ballar ben rioler amb la fustereta. La princesa va veure que després del ball En Merlot i la sineuera anaven a la cisterna de la clastra i ell li donava de beure d'un poal que havia tret d'aigua fresca. L'aigua rajava del boll, empesa per En Merlot, massa de pressa, i l'al·lotella se banyava la cara a tot arreu; feien festa amb rialles i jocs. Bímbila, temerosa de les amistats que podia començar el seu pubill, digué a Na Tonina que En Merlot servís als assistents orxata d'ametlla per si tenien set; Don Felip digué a la seva esposa que millor seria que ho servissin uns altres i deixessin disfrutar En Merlot, que pareixia que ho passava de primera. Bímbila retirà l'ordre a Na Tonina i va haver de veure com En Merlot continuava fent broma amb aquella revetlera.

(Del llibre Merlot (1977)