"Recordaré el teu cos
el pes del teu cos que he estimat tan tard però amb follia,
i moriré a poc a poc
enterbolint-se el meu cap pels mots que em negues.
Passaré en malson esfereïdor
les inútils mans buides pels llençols freds
i moriré a poc a poc
a la meva tan volguda abans soledat que m'aplana.
Recordaré el teu sexe dolç
la tebiesa de les teves mans a cada tros de la meva pell
i moriré a poc a poc
de fam, de solitud, de la manca de tu, que em deixes."

(Poema "Comiat", dins D'amors, d'enyors i d'altres coses. Lleida: Sicoris, 1971, p. 29)

* * *

"L'albatros estenia les immenses ales
i les butxaques plenes de sorra em pesaven com un mort
tenia les sabates xopes de salnitre
i rodolava sense esme costa avall.
Un rellotge va tocar les dotze campanades
i el despertador amagat entre les roques
reia amb la boca fosforescent i desdentada.
Jo seguia rodolant sense esme costa avall
i res no m'aturava.
La lluna m'allargà una mà amiga
i em vaig poder aixecar un xic sobre les hores i els anys
que m'empenyien.
L'albatros se'n va anar cap altres paisatges
i jo d'esquena al mar, els peus descalços
i les butxaques per fi ja foradades
vaig tornar terra endins a esperar que ni tan sols
deixessin per mi la costa avall."

("Poema de la costa avall", dins D'amors, d'enyors i d'altres coses. Lleida: Sicoris, 1971, p. 39)