"Xim, pram, pluf, catacroc, brrrmm, txequetxec! Aquests sorolls venien de la nostra classe. Seria un lladre amb serioses intencions de robar els ordinadors? Seria un operari del C.A.P. (Companyia d'Androides Polits) que s'emportava la seva màquina? Ni això ni allò. Eren en Currus i na Rosa atrafegats a martellades i bastonades per separar la computadora de la paret.
Na Indira els va fer aturar:
- Posau el fre! Stop! Tenc una solució més còmoda. Perquè no ens canviam de classe? Els petits vénen aquí i nosaltres anam a la seva.
Genial!, vaig pensar. La idea era menys divertida però més factible. Com no se m'havia acudit a mi?
Na Doloreta protestà:
- Estic d'acord que venguin els petits. Ara bé, jo NO torno a la màquina de les arrels quadrades. Ja en vaig tenir prou ahir.
Les postures de na Doloreta i na Indira provocaren una discussió tan escandalosa com eficaç. Finalment convinguérem que els pàrvuls vendrien a la nostra classe a jugar amb les seves maquinetes somrients. Nosaltres, però, ni ens acostaríem un pam a les seves classes: faríem un tomb pels altres cursos, a veure en persona com es defensaven.
Quan érem a punt de començar una altra discussió perquè en Josef primer volia visitar els grans i na Torrelinga els petits, aquest crit va determinar on aniríem finalmet.
- Foc a primer! Foc a la classe de primer! [...]"

(capítol "El segon dia electrònic", del llibre El meu mestre és una màquina)

* * *

"Eren dos germans.
Un era ric i avar. Es deia Pep.
S'altre, pobre i geperut, es deia Joanet.

Un dia es germà geperut va baixar a Vila
a vendre un cistelló de pebrassos.
Davant es Portal Nou
hi havia tres fades que cantaven:

                               Dilluns, dimarts, dimecres, tres.
                               Dijous, divendres,...

Quina llàstima!
Com no sabem sa cançó,
no podem seguir jugant!

En Joanet va dir molt fluixet, per no molestar :
                                - Dissabte, sis!

Ses fades es posaren molt contentes.
Gràcies a que mos has dit sa cançó,
podem jugar més. Et fadarem!
Si, si! – reien ses fades.

                                Per la fat i la fa,
                                que ma mare m'ha donat,
                                i ma germana m'ha encomanat,
                                que es gep s'hagi llevat! [...]"

(adaptació de la rondalla "Es geperut i ses fades" de Joan Castelló Guasch, dins el llibre Rondalles des Barruguet)

* * *

"Però, ai! en aquell aquari hi vivia un enorme boca-de-foc.
- Què véns a fer aquí?- l'interrogava es boca de foc.
- No ho sé. M'han dut sense voler - responia es peix disc.
- Idò ja te'n pots entornar! Jo som l'amo d'aquest aquari i t'ho man!
- Què més voldria jo!. Com es fa per sortir d'aquí?
- Si no saps tot sol, jo t'ensenyaré! - deia mentre el mossegava.

En Redonet es va assustar i va fugir.
- Aquest peixet em vol prendre es territori. Jo l'engegaré! - deia amb aquella bocassa vermella.
- I tornava a mossegar-lo una volta darrere una altra.
Entre mos i mos, es boca de foc s'esmolava ses dents amb pedres des fons, les rosegava, les deixava caure i tornava a encalçar es disquet [...]".

(del llibre Es peixet des riu verd)

* * *

[...]" pàgina 17, ve de les pàgines 9 i 19

La cerimònia consisteix en ... Bé, recorda que abans de començar has signat un paper que deia que acceptaves les responsabilitats de passar por, no dormir, etc.
Si no vols tenir malsons, que les calaveres se t'apareguin mentre dorms, il·luminades i fluorescents, que et diguin paraules "terrífiques" remenant les seves dentotes tremoloses, que pronunciin el teu nom amb tonada llarga i fantasmagòrica, si no vols res d’això, encara ets a temps de canviar d'idea i

         passar a la pàgina 21 per seguir amb la història.

D'altra manera, comencem!

Tu els observes per un badallet de la porta.
En Mallotto i els seus sicaris s’han posats sacs per caputxa (això no queda molt fi, però a la casa de pobres, no hi ha res més).
Encenen una espelma a cada cantó del corralet on s'han reunit.
Posen les calaveres enterra, al centre. Tiren sofre per damunt i amb cara de circumstàncies, el sicilià comença a recitar aquestes paraules.

                   "Aroynes is, arotcel anob !

                   Roynes is, rotcel nob !"

Les calaveres, no parlen. Deuen ser unes altres paraules màgiques

Roda que roda,
                             fum d'espelma,
                             confessa, confessa,
                             el lloc del tresor ....

passa a la pàgina 21 per seguir la història. [...]"

(del llibre Aventures embolicades, de l'estil de Tria la teva pròpia aventura)