Iolanda Bonet i Marí neix a la ciutat d'Eivissa l'any 1955. La seva infantesa transcorre entre la casa pagesa dels avis, el mar, la llibreria familiar i una Eivissa gairebé desapareguda en l'actualitat, tot en un còctel que influirà decisivament en la seua obra. La major part del temps el passa jugant al carrer o llegint llibres del negoci familiar, d'on recorda afectuosament que podia escollir qualsevol dels llibres sense tenir en compte el tema ni l'edat al que anaven destinats. "El mateix dia podia llegir "tebeos", revistes i capficar-me en la lectura de L'homenet dels gansos, de Jakob Wasserman, el primer llibre no infantil que record haver llegit" –comenta– en una època on qualsevol publicació havia de passar per la censura".

Escrivia en un ambient intimista i reservat i no va ser fins al 1989 en què va guanyar el Premi de la Nit de Sant Joan que va publicar el primer llibre, Cançoniues, recull de cançons curtes realitzat amb els seus alumnes de només cinc anys. Després d'aquest es va decidir a publicar-ne d'altres, sempre compaginant estils i nivells. El següent, Es peixet des riu verd, amb il·lustracions pròpies i de V. Ferrer, primer llibre infantil publicat a l'illa d’Eivissa amb colors i format per a nens, va donar peu a la col·lecció. A aquest va seguir Sa ploguda de granotes i altres contes, del qual es va enregistrar el conte "Sa goleta gegantesca" en el CD Vuit unces de contes (1999) amb altres escriptors i escriptores de les Illes.

Amb Contarelles a la llum de la nit va obtenir el Premi de Narrativa Infantil Ciutat d'Eivissa 1996. L'entrada en la literatura d'adults fou amb el relat Ray Bradbury, guió per a un curtmetratge mut, i amb Ombres i miralls, 1r Premi de relat Joan Castelló Guasch, on narra la història d'una saga de dones entre les quals s'hi compten pageses, punkies, yuppies, etc.

Mentre treballava de mestra a l'illa d'Eivissa, combinava la feina amb la de dependenta d'una argenteria on li permetien manifestar la seva inquietud artesana: dissenyava joies, folrava capses d'estany, feia macramé o pintava figures de ceràmica, sempre sense abandonar l'escriptura que durant aquella època dedicava especialment als seus alumnes. La seva vena artesana i artística es manifesta també en conferències i cursos relacionats amb l'art ("La imatge i la paraula: escriptors que pinten, pintors que escriuen", "El treball de les dones a través de l'art") o la fotografia (textos per a l'exposició fotogràfica Entre dues terres d'Alejandro Marí Escalera). Quan l'economia editorial ho permet inclou en els seus llibres adhesius (Es fameliar, feina o menjar, del que també va realitzar les il·lustracions), escenaris, titelles, caretes (Es gegant des Vedrà) i altres activitats manipulables per a infants. Algunes de les seues obres han merescut ser publicades per la Conselleria d'Educació.

Crítica amb la societat on viu, Un senyor molt vell amb un cotxe molt vell disfressa problemes ecològics. En El meu mestre és una màquina substitueix els professors per ordinadors en una divertida paròdia.

Sempre amb ànsies d'innovar va crear 6plau, que es considera la primera novel·la-guia existent, on una història en què les protagonistes superen una gimcana s'entrellaça amb una guia turística autèntica inclosa dins l'argument per provocar la participació dels personatges. Aventures embolicades, una novel·la curta de l'estil "Tria la teva pròpia aventura", es va vendre a benefici de les festes de Santa Gertrudis, on els lectors dins les pàgines trobaven un val per 1€ que podien bescanviar a la botiga de queviures del poble. De vegades els seus contes han servit tant per incloure's en els programes de les festes del poble com per inaugurar una mostra de narració oral. La bruixa Maruixa i la meiga Leiga es va regalar a tots els nens i nenes en edat escolar del municipi. Una de les seues grans preocupacions és que la transmissió dels contes populars arribi als infants, principalment als de la seva illa, fet que va aprofitar l'Espai Cultural Can Ventosa per muntar una exposició sobre els personatges tradicionals a partir dels seus llibres i les seves imatges. És per això que n'ha fet adaptacions amb il·lustracions atractives en formats agradables a la vista dels més petits i és fàcil que els inclogui en les pròpies produccions (Contarelles a la llum de la nit, Es fameliar, feina o menjar, Es gegant des Vedrà...). Les seues obres són sovint representades per grups de teatre (Ombres i miralls pel grup T'Eiviss), musicals (Rondalles des Barruguet, pel Conservatori Oficial de Música) i a les escoles i festes de la terra. Actualment, el grup musical "Projecte Mut" (Ressonadors) ha musicat alguns dels seus poemes.

Bonet combina la seva activitat literària amb altres com la de contacontes, tasca que la satisfà perquè aprèn dels infants tant o més que dels adults; coordina un club de lectura infantil i un d'adults des de fa més de sis anys, col·labora amb ONGs (GEN-GOB, Greenpeace, Fons Pitiús de Cooperació, AIBA d'adopcions), escriu articles al Diario de Ibiza i altres diaris i revistes, entre elles la Revista Juvenil Esquitx, és membre d'associacions pedagògiques (APREP), imparteix cursos i tallers (Som poetes, Com escriure contes, Pintar amb paraules). Amb Currículum de desbarats, conte publicat dins Vint-i-cinc i dos contes amb altres escriptors de les Illes Balears (Ramon Bassa, Rosa Mª Colom, Gabriel Janer Manila, Ponç Pons...), es recolliren fons per construir una escola de formació professional al Perú. Va participar en el llibre homenatge a Joan Alcover i a F. Borja Moll amb el conte El planeta d'Iràs i no tornaràs.

El seu poema "Ardent metall, la finestra de la cel·la" es va publicar en el llibre Dance the guns to silence. 100 poems to Ken Saro Wiwa, un dels cent poemes escollits entre tot el món, entre els autors dels quals figuren Montserrat Abelló i Yael Langella. El seu llibre 2... o morir sens ser vista és poesia viscuda per una noia imaginària que ha vengut del desert i a través dels seus versos transmet les seues inquietuds. No debades la multiculturalitat i l'amor a la pròpia llengua esdevenen una part important en el seu quefer diari en la tasca d'assessora del Servei d'Ensenyament del Català, amb el professorat d'acollida de nouvinguts i de mediadora cultural. La seva inquietud per viatjar i conèixer altres cultures és manifesta sovint en les seues creacions.

És col·laboradora de l'Enciclopèdia d'Eivissa i Formentera. Realitza presentacions de llibres. Organitza i assisteix a congressos i simposis a més de participar amb articles per a revistes pedagògiques ("Però... saben llegir?", "No en sabem prou", "Què faria un infant d'incorporació tardana amb un barangandao", "Indiana Jones i els nouvinguts a l'ESO") i per a les d'entreteniment com la Revista Juvenil Esquitx. Com a vocal de l'AELC per les Illes Balears, ha coordinat i organitzat activitats literàries i s'ha ocupat de qüestions literàries que afecten als escriptors. Com a psicopedagoga ha realitzat reculls poètics Poètica Pau de poemes pel dia de la pau i no-violència, Poètiques dones per celebrar el dia de la Dona Treballadora i Poètica Intercultural sobre poemes derivats de l'emigració i cultures llunyanes, on han participat els principals poetes de la literatura catalana actual.

Escriu diàriament, considera l'escriptura com un treball professional i no com una afició. "Escric per pura passió", va dir en una entrevista, i pensa mantenir-la anys i més anys.