Comentaris d'obra
2...o morir sens ser vista, de l'eivissenca Iolanda Bonet, és un poemari breu però complet, format per cinc parts del tot diferenciades que ens mostren els diferents estils i formes que utilitza l'autora. El primer dels llibres s'anomena Quadern secret i és, efectivament, el quadern secret d'una adolescent que es rebel·la contra els dictats de la mestra i viu la vida i l'amor a la seva manera. Es tracta d'un llibre marcat per una enyorança profunda de la pròpia terra i per una denúncia del racisme. El segon és Noms i està compost per quatre poemes combinats a partir de les inicials de les cinc mateixes lletres que donen lloc a Naima, Ànima, Amina i Mania, són poemes visuals formats només per conceptes suggeridors i expressius. El tercer llibre s'anomena L'aigua de la tardor i té com a base el mitjà aquós: comença amb el riu i acaba amb la mar. El riu és la vida, la poesia, l'amor per a la poetessa. L'art d'elevar les ànimes és el títol del llibre quart. En aquest cas Iolanda Bonet recorre a les avantguardes i, a través dels versos, gairebé cal·ligrames, reflexiona sobre la poesia i sobre els grans poetes de tots els temps: Brecht, Villangómez, Baudelaire... El darrer llibre, el cinquè, es diu Colors. A traves del Poema gris, Poema blau, Poema blanc... Bonet ens parla d'amor, de la terra, del foc i de la llum. A través de 2...o morir sens ser vista, Iolanda Bonet ens ofereix una panoràmica poètica completa i variada. Ens mostra la seva particular visió de la vida i de la poesia, amb una sensibilitat sorprenent i un domini enginyós de les paraules i del vers, propi només de les grans poetesses.
(Magdalena Gelabert: "2...o morir sens ser vista", programa de ràdio IB3, 2 de juliol de 2006)
* * *
[El meu mestre és una màquina]. Aquest és el segon llibre d'una jove autora eivissenca, Na Iolanda Bonet, que coneix ben de prop el món de l'escola. Amb aquesta breu novel·la ens fa una proposta que, a primer cop d'ull pot semblar molt fantàstica però que... pot ser no ho és tant. El narrador, un adolescent, ens explica la caòtica situació de la seva escola, on els alumnes fan el que volen i els mestres, cansats de lluitar contra uns al·lots impossibles, decideixen dimitir. La resposta del ministeri a la singular situació és innovadora: substitueixen els mestres per uns ordinadors blindats a cada classe. En una setmana, sense mestres i amb computadores, els aparells han perdut les seves funcions i el seu aspecte original, ja que els alumnes han aconseguit transformar-los per adaptar-los als usos més singulars i sorprenents, segons el tarannà i l'edat de cada grup. I és que ganes d'estudiar sí, però imaginació no els en falta. El baticor del ministre és d'antologia, en veure com els milions invertits en tecnologia se n'han anat en orris... i és que les maquinetes sempre seran maquinetes! El llibre, escrit en un llenguatge molt proper al dels joves d'avui, és una desenfadada caricatura del món escolar que us farà passar una estona divertida.
(Caterina Valriu: "El meu mestre és una màquina", L'aventura de llegir, any XII, p. 7, Diada del llibre, abril 1994)
* * *
Sota el segell de l'Editorial Moll, Iolanda Bonet en El meu mestre és una màquina ens explica una divertida història en primera persona amb un misteriós narrador(a) que no desvetlla el seu nom fins al final del llibre. Un volum entretingut i visionari per a l'època en que var ser publicat i que farà les delícies dels lectors més joves que s'involucren immediatament dins el relat.
(Lluís Ferrer)
* * *
6 plau, un llibre emmarcat dins una original (i brillant) proposta portada a terme per Editorial Moll i el COFUC l'any 2003, i que no era altre que editar una col·lecció de llibres de temàtica local amb diferents nivells d'intensitat lingüística per als no catalanoparlants. Na Iolanda compleix àmpliament amb les expectatives de l'encàrrec contant-nos una història trepidant i actual amb la ciutat d'Eivissa com a teló de fons.
(Lluís Ferrer)
* * *
L'obra Ombres i miralls justament guanyadora del premi "Joan Castelló" és sens dubte l'obra més intima i personal de l'autora. Dirigida a un públic més adult, la història ens va esgranant les tribulacions de vàries generacions de dones eivissenques al llarg dels anys. Amb uns moments de tendresa absoluta i amb un ritme tranquil i assossegat aquest és, sens dubte, un dels millors volums publicats per l’autora i que recentment ha estat adaptat al teatre.
(Lluís Ferrer)