Maria Bonafont i Giménez neix el 5 de novembre de 1944 al barri de Sant Gervasi, de Barcelona. Bibliotecària a la Universitat de Barcelona, de ben jove comença a escriure poesia, però no és fins a la dècada dels vuitanta que inicia la seva trajectòria literària tot assistint a les tertúlies poètiques que es fan al Pati Llimona, organitzades per associació Amics de la Poesia del Casc Antic. Més endavant s'integra en el grup Poesia Viva, que celebra recitals setmanals, des del temps de la transició, a la Cova del Drac del carrer de Tuset i de la plaça d'Adrià. Allí coneix, entre altres poetes rellevants, al mestre d'escriptors, poeta i filòsof, Josep Colet i Giralt amb qui comença a cursar classes de Perceptiva Poètica dins del marc del Seminari d'Investigació Poètica de Barcelona, punt de creació de futurs escriptors i del qual Colet és fundador i director. Durant més de quinze anys n'és membre activa i treballa a fons la poesia amb la construcció i investigació de noves formes i estructures. Col·labora també en l'estudi i projecció del "Globàlium", de Lluís Maria Xirinacs en el mateix Seminari que, a partir de l'any 2010, introdueix la filosofia en les seves classes i esdevé Seminari d'Investigació Poètica i Filosòfica. Bonafont considera que treballar i compaginar l'estudi de la poesia amb el món filosòfic és una bona eina per eixamplar el gran ventall de la inspiració.

Des de l'any 2012 pertany al Capítol Nobiliari dels Homes de Paratge del Principat de Catalunya, històrica entitat que vetlla per la cultura i la llengua catalanes. El mateix any 2012 entra a formar part, com a sòcia acadèmica, de la Pontifícia i Reial Acadèmia Bibliogràfico-Mariana de la ciutat de Lleida. 

Durant la seva trajectòria poètica obté diversos premis literaris entre els quals destaquen el Premi Ciutat de Sant Andreu de la Barca, el Premi Montseny, guanyat en dues ocasions, el Premi Enric Gall d'Òmnium Cultural, el Premi Francesc Martí i Queixalós i el Premi Memorial Manuel Tosca i Amella.

Té el títol de Mestre en Gai Saber de dos Jocs Florals: els de Barcelona-Ciutat Vella i els de Calella. També obté, l'any 2010, la Viola d'Or i Argent de l'Ajuntament de Barcelona i el 2011 la Flor Natural de la Generalitat de Catalunya en els Jocs Florals de la Tardor. I els anys 2017 i 2018, la Flor Natural i la Viola d'Or i Argent dels Jocs Florals d'Esplugues de Llobregat.

Té publicats els volums 60×60= Vida i Poesia (2004), De bat a bat, la vida (2010), Aigües profundes (2014), Orígens, ressons i contrallums (2017), Versos de Forja (2019) i Càntics al ritme de l'aigua (2022) i col·labora en les antologies Tretze veus experimentals (2006) i Poesia a la frontera (2011). També prologa els poemaris Ocres, de Fidels Gangonells, Poemes al vent, de Carme Catà, Petjades, de Dolors Dilmé, Pels vorals de l'ànima, de M. Dolors Peitiví, Mare Nostrum, d'Albert Vernet i Al capdavall de totes les pèrdues, d'Anna Comas, i alguns dels seus poemes estan musicats per a cant coral per part del mestre i músic Miquel Melià.

Forma part de diversos jurats de premis literaris i actualment és la secretària dels Jocs Florals de la Tardor, organitzats per l'ACA, que se celebren, des de fa quaranta-sis anys, al Saló de Cròniques de l'Ajuntament de Barcelona.