QUAN CAU LA PLUJA

Quan cau la pluja sento placidesa...
És com si el temps m'asserenés l'esguard,
i en el meu cos tota la sang, corpresa,
em va vibrant com ones d'una mar.

Quan cau la pluja, un so de veus llunyanes
em va desant paraules dins la ment...
Quan les deslliuro, esclaten com fontanes,
rajant, a borbollons, de sentiment.

Quan cau la pluja copso tanta vida!,
vida en la llum i vida en la foscor;
en cada instant jo vaig sentint la crida
que emplena el meu silenci de cançó.

Líquid mantell que l'ànima em sopluja,
amarant-me de llum, quan cau la pluja!

(Dins de De bat a bat, la vida. Barcelona: Parnass, 2010)
 

* * *

NIT DE SANT JOAN

El terrat era un cel la nit de sant Joan,
un cel ple d'aquell tot que els meus ulls somniaven...
Fanalets de colors gronxaven els filferros
i encenien la nit com uns estels lluents.
Els vermells del capvespre s'havien tornat llum,
i amb la brisa suau de l'estiu que arribava,
les randes de paper, tremoloses de goig,
cantussejaven sons amb aire de revetlla.
Els crits de la quitxalla pujaven del carrer
amb espurnes de foc i amb l’olor de les brases,
un perfum de misteri que jo inspirava a fons
amb tots els meus sentits, delectant-me de festa.
I aquell caliu d'amor al voltant de la taula
vestida de diumenge amb tovalles de sol,
amb la coca ensucrada farcida de rialles...
Els coets retrunyien omplint el cel de somnis
i foradant la lluna amb irisats llampecs.
El meu cor bategava davant de tants esclats!
I jo em sentia fada, volava pel terrat
dibuixant fantasies amb bengales de llum,
que amaraven d'estrelles el meu cos i el vestit.
La nit de sant Joan, un gran trosset de cel,
flamarada de vida en el meu món d'infant
                                   immensament feliç!

(Dins d'Aigües profundes. Barcelona: Témenos Edicions, 2014)
 

* * *
 

PA NEGRE
                               A l'escriptor Emili Teixidor

Postguerra de temps sagnant,
fred i por dins de la pell,
en el plat un tros de gana,
en el got glops de no-res,
i en la terra colpejada
erma i seca de sentit,
el gust salat de les llàgrimes
d'una ànima sense plor...
Potser enmig de la penombra
d'algun rebost oblidat,
resti encara un fil de lluna
que pugui brodar un nou somni...

Una molla d'esperança
entre engrunes de pa negre!

(Dins d'Aigües profundes. Barcelona: Témenos Edicions, 2014)

* * *
 

A LA VALL DE NÚRIA

Jo no sé quin embruix regalima del cel
que et xopa de verdors, frondosa Vall de Núria;
jo no sé quin miracle despentina la boira
que dibuixa, entre els cingles, pensaments de cotó.
Jo no sé amb quin mantell d'espurnes lluminoses
abilla, la natura, la pell dels teus cimals;
jo no sé quin poema, escrit en el silenci,
parpelleja cada alba en les aigües del llac.
Sento el frec de la brisa i et palpo amb els meus ulls,
em captiva el profund xiuxiueig de la calma.
Com m'aroma el perfum de la teva presència!
Sóc captaire de versos, pelegrí de paraules...

Avui, en retrobar-te, el meu llapis s'ha encès,
i ha emplenat de claror tots els fulls del camí!

(Dins d'Orígens, ressons i contrallums. València: Gregal, 2017)

* * *
 

PARAULES AL TEMPS

Inesgotable,
continues la cursa
sense cap fita...
El futur, tan inèdit,
s'amaga entre els teus braços

Fa molts, molts anys, que et cerco a les palpentes
intentant d'esbrinar cap allà on vas;
dia i nit et segueixo d'esquitllentes
per poder-te atrapar i anar al teu pas.

I aturar-te, si puc, alguna estona
quan la vida em somriu i sóc feliç,
quan tinc un pensament que m'acarona
i em fa viure un trosset de paradís.

Mes tu corres i llisques tan lleuger...,
t'esmunys veloç dins el teu món eteri
i veig molt clar que mai ja no podré
tocar ni un petit bri del teu misteri

que rau en les arrels dels meus instants
amb l'enigma del viure entre les mans.

(Dins d'Orígens, ressons i contrallums. València: Gregal, 2017)