Argument

En els primers mesos de 1842, Ferdinand de Lesseps arriba a Barcelona per ocupar el lloc de cònsol de França. Es troba amb una ciutat que bull d'indignació pel comportament del govern liberal del general Espartero.

Els ciutadans no suporten un govern que recluta soldats per a l'exèrcit mitjançant les quintes, que a Catalunya no tenen tradició històrica. Tampoc poden consentir l'aplicació injustificada d'impostos, ni el permanent estat de setge. I, finalment, recelen del regent Espartero, de qui es diu que negocia en secret amb Anglaterra uns tractats que permetran la importació massiva de teixits anglesos, causant la ruïna de la indústria local.

Ja fa uns anys que els ciutadans de Barcelona reclamen del govern l'enderroc de les muralles. La cintura de pedra, amb només cinc portals angostos, és una veritable mordassa per als ciutadans i la seva activitat econòmica i social. Vigilada per dues fortaleses, Montjuïc i la Ciutadella, la ciutat se sent injustament tractada, i busca la seva identitat davant d'un govern que la ignora.

Però, dins de la ciutat, les fàbriques es multipliquen i la gent del camp acudeix en massa. Amuntegats dins d'edificis que creixen en vertical, dins d'habitatges subdividits sense llum, aigua ni ventilació, asfixiats per la falta d'espai i per l'esclavitud d'un treball indigne a les fàbriques, els ciutadans demanen la caiguda dels murs de pedra i també del règim polític. La gran revolta o bullanga es prepara ràpidament, i solament fa falta l'espurna que l'encengui.

Entretant, les tertúlies dels cafès s'animen amb grups d'homes de lletres, arquitectes, científics i metges que condemnen la injustícia social, proclamen la igualtat dels homes i pensen com ha de ser la nova ciutat fora muralles. Les tertúlies divulguen les teories dels pensadors europeus del moment, els anomenats socialistes utòpics. L'obra de Fourier, Cabet, Owen i altres precursors, és proclamada com els evangelis entre els qui reneguen de l'Església, de l'Antic Règim i de la societat burgesa. Anselm Clavé, Felip Monlau, Víctor Balaguer, Jaume Balmes, Narcís Monturiol, Laureà Figuerola i Ildefons Cerdà, personatges encara en la seva joventut, projecten les seves utopies socials mentre són arrossegats per una revolta que s'estén, imparable.

Abandonada per l'exèrcit i per la burgesia, Barcelona es dirigeix cap al desastre, amenaçada pel govern amb un bombardeig des del castell de Montjuïc. Ferdinand de Lesseps, anant més enllà de les seves funcions de cònsol, fa de mitjancer entre el govern i els revoltats, per evitar a tota costa que la ciutat sigui arrasada. Prepara una flota de vaixells on embarcar la colònia francesa i tots els altres ciutadans que es pugui salvar, mentre negocia sense descans la fi de les hostilitats. La seva figura serà clau en el conflicte i, uns mesos més tard, rebrà l'homenatge de la ciutat per la seva tasca humanitària i la seva estimació per Barcelona.


El propòsit de l'autor, segons l'autor

Les bones crítiques rebudes per Tan lluny de Roma, entre les que destacava una de Xavier Pla al suplement de Cultura de l'Avui, em van animar a treballar un projecte que em voltava pel cap des que vaig acabar la segona novel·la. Volia escriure una novel·la sobre Barcelona. En concret, una novel·la històrica sobre la formació de la Barcelona moderna, i sobre un dels seus protagonistes fonamentals, l'enginyer urbanista Ildefons Cerdà.

Vaig preparar la documentació que necessitava amb moltes visites a l'Arxiu Històric de la Ciutat i a la Biblioteca de la Facultat d'Història. Amb aquesta recerca vaig aprofundir sobre la Barcelona de la primera meitat del segle XIX, la de la Guerra del Francès i la immediatament posterior, una època prou desconeguda. Em vaig adonar que aquests són els anys en què es va preparar, d'una banda la Barcelona moderna, i de l'altra, la Catalunya de la Renaixença. A l'Arxiu vaig poder consultar el dietari de Cerdà, l'original amb la lletra manuscrita de l'autor, un document emocionant que fa comprendre les motivacions de qui va dissenyar la nova ciutat fora muralles. I, enmig de la recerca de la joventut de Cerdà, em vaig trobar amb un moment històric important per a la ciutat: la revolta o bullanga de 1842, i el bombardeig des de Montjuic per les tropes del general Espartero. I en aquest moment, va aparèixer al meu davant la figura imponent del cònsol francès, Ferdinand de Lesseps.

Em vaig adonar que havia d'investigar més a fons en la vida i l'obra de Lesseps, en la importància que va tenir per Barcelona. I també havia d'aprofundir en el procés de preparació d'un bombardeig que, vist des de fora, apareix com un fet absurd, però que, un cop n'has analitzat les causes, es torna encara més grotesc.

Per tant, ja estava decidit: m'havia de centrar únicament en l'any 1842, l'any del bombardeig i de la joventut de l'urbanista. De la joventut d'altres personatges fonamentals per a la història del país: Anselm Clavé, Felip Monlau, Víctor Balaguer, Jaume Balmes, Narcís Monturiol, Laureà Figuerola... i, enmig de tots, la figura cabdal de Lesseps. El cònsol de França, que es proposa salvar la ciutat del bombardeig i fa de mitjancer entre el govern i els revoltats, emergeix com un protagonista fonamental de la novel·la A terra les muralles!, de manera que, a partir d'ara, l'obra ja no serà únicament una ficció i una crònica de la joventut de Cerdà, sinó també un relat sobre Lesseps i els altres personatges reals i de ficció que hi apareixen. Serà, en definitiva, la crònica dels últims anys de la ciutat entre muralles i els primers de la ciutat industrial i burgesa. Els anys en què tot estava per fer, però en què alguns personatges visionaris ja tenien clar el que no es podia seguir fent.

Com va dir un bon amic meu que es va llegir els primers esborranys: volies fer una novel·la sobre Cerdà i t'ha sortit un llibre sobre Lesseps. Potser no és ben bé així, i el veritable protagonista és Barcelona. Una ciutat en transformació, a punt de sortir de la crisàlide i d'obrir-se damunt del pla que l'envoltava, a punt d'estendre la quadrícula igualitària que aquells insensats van fer possible per a nosaltres. Perquè a vegades n'hi ha prou amb somniar perquè les utopies siguin possibles.