Primera novel·la de la trilogia Entre la terra i els núvols.

Narra la vida d'Innocenci Aspriu, qui durant l'hivern estudia en Girona i a l'estiu viu en joiosa comunió amb la naturalesa al Mas Aspriu. A l'acabar el batxillerat marxa a Barcelona per iniciar la carrera d'enginyer i s'allotja a casa d'uns amics de Carles Reixac, el seu company d'institut. Allà s'enamora d'Eugènia, la filla de la casa, que, en un principi el rebutja, però acaba rendint-se a aquell esperit candorós i selvàtic. Innocenci deixa els estudis i pretén dedicar-se a la pintura, però el seu pare el reclama per a ensinistrar-lo en les funcions de futur hisendat i per allunyar-lo, al mateix temps, d'Eugènia. Innocenci obeeix, però, poc després, es casa clandestinament amb Eugènia i sols la porta a la casa paterna quan la seva mare cau malalta greument. Mor el seu pare i ell es fa càrrec de la hisenda, que finalment ven per pagar les hipoteques i les pèrdues produïdes per l'incendi del bosc. Abunden en l'obra llargues descripcions de la vida de la muntanya, d'escenes de caça i pesca i de l'explotació de los alcornocales. Bertrana és un gran poeta en prosa, que sap captar l'aspecte cromàtic i sensual del paisatge. I aquest és un personatge més de la seva novel·la, potser el més important, grandiós i invasor. Innocenci és sols un contemplatiu que viu intensament la misteriosa metamorfosi de la naturalesa. La seva aspror selvàtica es barreja amb un infantilisme gairebé rousseaunià. El llenguatge de Bertrana combina la riquesa de les variants del Campo de Tarragona i de la comarca de La Selva. I sempre troba, al costat de la qualitat única de l'adjectiu, la imatge essencial que ens doni sobtadament una visió completa de l'escenari immediat.
(Sinopsi)

* * *

Altres edicions: