«Estimat amic i mestre: li escric mogut del més viu entusiasme per felicitar-lo per la seva magistral novel·la , que no he llegit fins ara fa pocs dies i que m’ha omplert d’admiració. És un treball de primer ordre. L’assumpte és interessantíssim i està tractat amb una delicadesa i una imparcialitat de ver observador, que no té prejudicis de secta i que sent i sap fer sentir pietat pel dolor humà. [...] L’estil és d’una harmonia plena d’inspiració. No hi ha cap capítol que no sia digne de ser llegit i rellegit i meditat. En fi, Bertrana, crec que la vostra novel·la, avui per avui, es la primera entre totes les del nostre renaixement: us felicito amb tot el cor.»
(Joaquim Ruyra "carta a Prudenci Bertrana" 20 de gener de 1908)