"...la bellesa dels béns intangibles,
d'una propietat irreal."


Alenava l'escenari astres de betum. L'heura ara embriaga, a poc a poc, el destí d'aquells homes inventors de gramòfons i violins, aparells portadors d'inimaginables paisatges desolats, d'estampes bíbliques que feien gaudir talment una atracció de circ. Al carrer de dalt has brodat un desig, i quin desig! Aquells ulls són mar, clafred que embriaga els versos oblidats en un espai de porcellana. Mentrestant, la fosca passeja el quitrà, pas a pas, a frec d'absència sense fissures ni trencs, vestida de nit.

Tatues sense adonar-te'n desamors per portes i lluernes, al pont de l'àngel custodi, al seient del bus, a la baixada de santa caterina, al carril bici, a la portalada d'abc park... Com brolla el silenci al pòrtland del temps, i ara dibuixes l'esbós de la porpra sola, o l'antic atzur, o bé el retall del groc, o en blanc d'oracle, o vermell nacrat. Fent l'ullet enganxes les deesses del zodíac trobant-me tot soliu, a la lluna desfibrada de Toulouse-Lautrec, lluny de ningú en l'apropament dels dies. I en un clixé, romp la nimfa, i fuig...