País d'aigua
ELS dies són una clepsidra amb foscos naufragis.
La fragor d'una llarga nit a la Serra de les Agulles
amb la desídia.
L'illa ha suportat la devastació, les flames i l'exili
Els camins són d'aigua i sense tornada.
Ibn Khafadja no estimà els ulls negres del desig.
El vertigen de nodrir-se contra la imaginació.
Hi ha el mot bellesa amb tot l'ímpetu de galerna.
La mar no té nom.
El vers ens penetra com espina saquera.
Va ser Heràclit qui somiava franquejar sense barca l'altra riba.
La fragor d'una llarga nit a la Serra de les Agulles
/ confrontada
amb la desídia.
L'illa ha suportat la devastació, les flames i l'exili
/ dels déus
. Els camins són d'aigua i sense tornada.
Ibn Khafadja no estimà els ulls negres del desig.
El vertigen de nodrir-se contra la imaginació.
Hi ha el mot bellesa amb tot l'ímpetu de galerna.
La mar no té nom.
El vers ens penetra com espina saquera.
Va ser Heràclit qui somiava franquejar sense barca l'altra riba.
(De La mar, 1997)