Enric Balaguer (el Castell de Guadalest, 1959) és assagista i professor de literatura catalana a la Universitat d'Alacant. Ha realitzat estudis sobre autors i aspectes de la literatura de postguerra i de la literatura actual. Col·labora en la premsa, en publicacions com ara el diari Información, i en revistes com El Temps, L'Aiguadolç o Caràcters.

Entre els seus llibres d'estudi destaquen Dinou poetes dels seixanta (1987), Poesia, alquímia i follia. Una aproximació a l'obra poètica de Josep Palau i Fabre (1995), Els colors i les paraules. Notes sobre Joan Fuster i la pintura (2007), així com nombrosos articles sobre Joan Salvat-Papasseit, Joan Puig i Ferreter, Joan Fuster, Mercè Rodoreda o Quim Monzó.

Més a prop de l'assaig són les següents obres: Paper reciclat (1995) un primer recull d'assajos diversos que mostren una geografia personal molt relacionada amb els temes del nostre temps. El darrer text és un diccionari abreujat de la postmodernitat; Fulls de ruta (2002) és un recull de columnes escrites al diari Información d'Alacant. A través de les pàgines de "Arte y letras" i amb el títol de "Travessies", es publicaren des de 1996 fins el 2001. Els textos són, fonamentalment, comentaris d'obres de literatura i cinema, i també hi ha anotacions de llocs i paisatges; Contra la modernitat i altres quimeres. Nou assaigs sobre el segle XX (2002), un recull de textos que comenten fets o processos que posen en crisi el llegat il·lustrat. Des de la percepció de la identitat, passant per fets com l'Holocaust o els desapareguts de les repúbliques sud-americanes o els canvis al voltant de la percepció del llenguatge. En definitiva, un recorregut per alguns dels punts crucials del segle XX; La totalitat impossible (2006), reflexió sobre aspectes que marquen la quotidianitat (laboral, social, familiar, artística, psicològica...) dels nostres dies: la fragmentació. Bona part de nosaltres contaminem de forma excessiva i militem en l'ecologisme o ens hi sentim propers; som partidaris de la creació artesana i comprem en grans superfícies comercials; ens veiem embolcallats d'una burocràcia que ens transmuta en números de pòlissa i defensem la singularitat artística. Constantment, som uns convidats de l'escissió. El llibre és el producte dels múltiples interrogants que suscita el tema: a què es deu la fragmentació? Quins efectes provoca? I, sobretot, què podem fer per a unir i no separar? En definitiva, com podem combatre la fragmentació. Continua publicant amb els assajos La casa que vull (2009), La vulgaritat i altres tribulacions dels nostres dies (2010) i Constel·lacions postmodernes (2015).

És soci de l'Associació d'Escriptors en Llengua Catalana.

Contacte amb l'autor



Pàgina elaborada per Toni Terrades per a l'AELC.
Documentació: Enric Balaguer.
Fotografies de l'arxiu personal de l'autor.