Manuel Baixauli (Sueca, 1963) és pintor i escriptor.

Inclinat a les arts des d'adolescent, Baixauli estudia Pintura a la Facultat de Belles Arts de València. Després de guanyar diversos premis com a pintor i fer-se un nom, penetra en un camí que el duu a refer constantment les seves pintures. L'any 1990 entra de professor a l’Escola d’Art Escultor Beltran, de Sueca.

No és fins als trenta anys que Manuel Baixauli comença a escriure. El recull de contes Espiral (Premi Ciutat de Badalona 1998) és el primer llibre que publica. Aquest primer volum de relats i microrrelats crida l’atenció d’una minúscula elit, tot i que passa desapercebut per al públic en general.

Quatre anys després, el 2001, publica Verso (Premi Ciutat d'Alzira 2001), una novel·la que explora, amb estructura i forma atrevides, on es barregen el relat en tercera persona, el monòleg interior, l'escriptura dietarística i les reflexions sobre art, les falses aparences del nostre entorn.

És, però, a partir de la publicació de L'home manuscrit que Manuel Baixauli adquireix renom en l'àmbit de les lletres catalanes. L'obra, multipremiada i sorprenentment –tot i la seva complexitat– ben rebuda pel públic lector, explora les obsessions per l'escriptura i la seva capacitat per transformar la vida i les persones. L'any 2014 publica la novel·la La cinquena planta, guardonada amb el Premi de la Crítica dels Escriptors Valencians i el Premi Crexells. A Ningú no ens espera (2016), aplega algunes de les seves celebrades columnes publicades a la premsa. El 2020 publica la novel·la Ignot, que gira al voltant de la necessitat de crear, de les expectatives i de la frustració.

Baixauli s'ha autodefinit com un reescriptor, per la seva dèria de refer constantment els seus textos.

És soci de l'Associació d'Escriptors en Llengua Catalana.



Pàgina elaborada per Abel Ramon Vidal per a l'AELC
Fotografia: Imatges cedides per l'autor. Retrats realitzats per Francesc Vera.