Manuel Baixauli Mateu neix a Sueca el 2 d'octubre de 1963.

Inclinat a les arts des d'adolescent, estudia Pintura a la Facultat de Belles Arts de València, entre els anys 1982 i 1986. Ben aviat guanya força premis i es fa un nom; però a mesura que madura, el seu estil s'allunya de modes, galeries i concursos i penetra en un camí personal caracteritzat per l'obsessió de refer constantment les seves pintures, al punt que alguns dels seus quadres tarden lustres i fins i tot dècades a ser enllestits.

Des de l'any 1990 exerceix de professor a l’Escola d'Art Escultor Beltran, de Sueca, plaça que li permet continuar fent la seva obra sense urgències econòmiques.

A partir dels trenta anys d'edat comença a escriure. Espiral (Premi Ciutat de Badalona 1998) és el primer llibre que publica. Es tracta d'un recull de seixanta-vuit contes, molts d'ells brevíssims, on plasma les obsessions –la fugacitat de tot, la mort, l'oblit…– que ja eren presents a la seva pintura i que es reflectiran, també, en les obres posteriors. Espiral crida l'atenció d'una minúscula elit, però passa desapercebut per al públic en general.

Quatre anys després, el 2001, publica Verso (Premi Ciutat d'Alzira 2001), una novel·la que explora les falses aparences del nostre entorn. D'estructura i forma atrevides, amb alternances entre el relat en tercera persona, el monòleg interior, l'escriptura dietarística i les reflexions sobre art, Verso conté ja alguns dels temes que més tard, el 2006, sortirien més desenvolupats a la seva novel·la més coneguda, L'home manuscrit.

És a partir de la publicació d'aquesta obra (Premi Mallorca de Narrativa 2006), que Manuel Baixauli adquireix renom en l'àmbit de les lletres catalanes. La novel·la, radical, intensa, imaginativa, tracta de l'obsessió per l’escriptura i la capacitat per transformar la vida i les persones, per canviar el rumb del destí en favor de la voluntat humana. Aquesta novel·la rep una acollida espectacular per part de la crítica, amb cinc premis a llibre publicat –Premi Salambó, Premi Nacional de la Crítica, Premi Biennal de l’Institut Interuniversitari de Filologia Valenciana, Premi de la Crítica dels Escriptors Valenncians, Premi Qwerty–, i esdevé, tot i la seva complexitat, un èxit de vendes.

La seva dèria de refer constantment els seus textos el duen a reescriure i revisar llibres ja publicats anteriorment, com per exemple Espiral, el seu primer llibre, que veu una segona edició l'any 2010, amb un epíleg explicatiu i revelador.

L'any 2014 apareix a les llibreries la seva tercera novel·la, La cinquena planta, que rep el Premi de la Crítica dels Escriptors Valencians i el Premi Crexells. El 2016 publica un recull d'algunes de les seves columnes publicades a la premsa, amb el títol Ningú no ens espera. El 2020 publica la novel·la Ignot, que gira al voltant de la necessitat de crear, de les expectatives i de la frustració.