Rossend Arús i Arderiu (Barcelona, 1845-1891) és autor teatral, narrador i col·laborador en diversos diaris i revistes de Barcelona.

De família benestant, estudia la carrera de Dret a la Universitat de Barcelona i participa activament de la vida cultural barcelonina en el vessant més festiu. Des de 1866 és membre de la francmaçoneria catalana fins a arribar a ser Venerable Gran Mestre. El seu ideari polític és el federalisme republicà i el catalanisme, que transcendeixen tota la seva obra.

És autor de quasi una seixantena de peces teatrals principalment de caràcter polític —¡May mes monarquia! (1873)— i humorístic —Lo comte en Jaume o Un drama en l’Odeón (1870). En castellà destaca l’obra El nuevo Tenorio (1885). També té peces de caràcter religiós —Los Pastorets (1875)— i comèdies musicals com La Llúcia dels cabells de plata (1871).

El 1877 publica a Nova York la primera obra impresa en català als Estats Units, Cartas á la dona, una narració en vers sobre les seves impressions de l’Exposició Universal de Filadèlfia. En l’àmbit periodístic col·labora a diversos diaris i revistes com Diari català, La Renaixença, La Llumanera de Nova York o L'Esquella de la Torratxa. Dirigeix La Luz, revista de la societat de lliurepensadors.

Gran filantrop, entre altres aportacions destaca la fundació de la Biblioteca Pública Arús, al passeig de Sant Joan, 26 de Barcelona.

Pàgina elaborada per Francesc Viñas per a l’AELC.
Documentació: Jordi Galofré: Rossend Arús i Arderiu. 1845-1891. Barcelona: Ajuntament de Barcelona, 1989; Joan Rocamora: El teatre de Rossend Arús i Arderiu. Bellaterra: Universitat Autònoma de Barcelona, 2020 i Biblioteca Pública Arús.