Rossend Arús i Arderiu neix a Barcelona el 16 de juliol de 1845 al carrer Comtal número 10, on el seu pare, Pere Arús i Cuixart —natural de l’Hospitalet— té un magatzem d’ultramarins a l’engròs. La mare, Teresa Arderiu i Pons és del poble de Das, a la Cerdanya. Més tard van a viure a la casa nova que Pere Arús fa construir al passeig de Sant Joan 26, seu de l’actual Biblioteca Arús.

Sense ser un bon alumne va a diversos centres escolars fins que el 1873 aconsegueix entrar a la Universitat de Barcelona on estudia la carrera de Dret. Amant de les activitats festives i procliu a la broma i a la gresca, s’apunta a la Societat del Born on s’organitzen, a més del carnestoltes, activitats culturals diverses sempre fent especial atenció a l’ús del català. També és un gran aficionat a les curses de braus.

Malgrat que no milita a cap partit polític, el seu ideari és el federalisme i el catalanisme. Així, col·labora amb Valentí Almirall en diversos projectes de caràcter catalanista. Per altra banda, des de 1866 forma part de la francmaçoneria de Catalunya dins la lògia La Fraternidad de Barcelona. Amb els anys es converteix en un membre destacat de la francmaçoneria catalana fins a ser nomenat Venerable Gran Mestre. També és un promotor de l’ensenyament laic i de l’escola racionalista.

Des de molt jove, Arús s’interessa pel teatre i comença a escriure, primer en castellà, les seves peces escolars d’entreteniment. De seguida es passa al català i al llarg de la seva vida escriu a la vora d'una seixantena d'obres de teatre. La majoria d’aquestes obres no s'imprimeixen, però s'estrenen a diversos teatres barcelonins. Són peces de divertiment o de caràcter polític, entre el xaronisme i la paròdia, com Lo comte en Jaume o Un drama en l’Odeón (1870). Gairebé sempre la intencionalitat política obeeix a la defensa del republicanisme, el federalisme i el lliurepensament com ¡May mes monarquia! (1873) o ¡Viva la federal! (1873). Té comèdies musicals com La Llúcia dels cabells de plata (1871) i altres de caràcter religiós com Los Pastorets (1875) o La adoració dels tres reys d’Orient (1876). Amb un to més seriós escriu May oblida la amistat (1874), una peça de circumstàncies en memòria de Miquel Pujol y Santiñá. En castellà, la seva obra més destacada és El nuevo Tenorio (1885), que escriu amb col·laboració de Joaquim M. Bartrina. També fa la traducció al català d’Ausias Marc (1870) de Víctor Balaguer.

En un altre gènere literari, escriu la narració en vers Cartas á la dona (1877) que es publica a Nova York amb un centenar d’il·lustracions d’artistes catalans d’arreu del món. Havia de ser una col·laboració amb la revista La Llumanera de Nova York que finalment apareix en format llibre. Són cartes que el personatge inventat, Pau Pi i Pla, alcalde de Das, envia a la seva dona, Antònia Mitxavila, sobre les seves impressions de l’Exposició Universal de Filadèlfia de 1876.

És col·laborador de diferents diaris i revistes. Entre altres: La Renaixença, Diari català, L’Esquella de la Torratxa, La Campana de Gràcia o La Llumanera de Nova York. També dirigeix La Luz, revista de la societat de lliurepensadors.

Com a filantrop, a més de la casa de la Vila, funda les escoles municipals de Das i finança la construcció de l’Ajuntament i les escoles municipals de l’Hospitalet de Llobregat. També cal destacar la cessió de la seu de la seva Biblioteca particular, avui Biblioteca Pública Arús, al poble de Barcelona.

Rossend Arús mor a Barcelona el 22 d’agost de 1891.